Els comerços del carrer Major reclamen més patrulles a peu per combatre els carteristes
Molts reconeixen sentir-se «indefensos», asseguren que «el problema es manté any rere any» i que fins i tot «han innovat en el seu ‘modus operandi’»
La temporada alta està a punt d’arribar. Els turistes ja fa setmanes que passejen pels carrers del centre històric. I els carteristes han fet acte de presència. Per aquest motiu, els comerços del carrer Major, comencen a sentir-se «indefensos» davant un problema que, segons asseguren, «es manté any rere any i no s’acaba de solucionar mai». La seva solució, seria senzilla: un augment de les patrulles a peu de la Guàrdia Urbana o dels Mossos d’Esquadra. D’aquesta manera, opinaven que «els carteristes s’ho pensarien dues vegades abans de robar a les tendes o als turistes».
«Sabem qui són, alguns repeteixen cada estiu, i d’altres venen nous, però si t’hi fixes una mica, els acabes detectant a la primera». Eren les paraules de la Raquel, propietària d’una botiga al carrer Major. Segons explicava, «la Guàrdia Urbana acostuma a passar una o dues vegades durant el matí, però en cotxe, i d’aquesta manera no veuen gaire cosa». La comerciant reclamava «més presència» de les patrulles a peu, i expressava sentir-se «atabalada» quan la seva tenda s’omple de turistes, perquè segons deia, «és impossible controlar-ho tot». «Els pitjors mesos són el juliol i l’agost, però haurien de començar a posar-hi remei immediatament, perquè la Part Alta ja s’està omplint», manifestava.
En la mateixa línia es posicionava una altra propietària, que no va voler facilitar la seva identitat. Segons deia, «seria genial que vinguessin els agents a peu». La comerciant reconeixia sentir-se «indefensa» quan la seva tenda s’omplia de turistes. Segons explicava, «a banda dels carteristes, també tinc por que em robin a mi». Per aquest motiu, assegurava que «resa» cada cop que s’omple el seu establiment.
El Xavier, també propietari d’un comerç, era un pèl més mesurat i expressava que «la policia fa relativament bé la seva feina». Segons ell, «no es tracta d’un problema de la Guàrdia Urbana en concret, sinó que és un problema judicial a gran escala». «Els agents detenen un carterista, el denuncien per robatori, però tres hores després, torna a estar lliure», opinava el comerciant.
Innoven el ‘modus operandi’
La majoria de carteristes que han detectat els comerciants al llarg d’aquests anys comparteixen modus operandi i perfil: són homes o dones vestits amb roba de màniga curta, amb una càmera de fotos, ulleres de sol i un mapa de Tarragona a les mans. O dit d’altra manera, amb una vestimenta molt semblant a la que duen els turistes. Enguany, però, sembla que han innovat. «L’altre dia vaig detectar carteristes nous intentant robar al carrer Major, i el que em va sorprendre és que anaven amb dos nens petits per dissimular encara millor». Així ho assegurava l’Eugenia, propietària d’un comerç a la zona.
La mateixa afegia que dimecres va ser testimoni d’un robatori al carrer Cavallers, i creia «molt necessari» que els agents comencin a patrullar a peu. A més, opinava que «cal informar millor al turista dels riscos que hi ha de robatori a la Part Alta, perquè a ciutats com Barcelona, els policies els alerten constantment».
Tríptics informatius
Ahir al matí, agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana van repartir tríptics informatius arreu del carrer Major. Aquests, contenen informació pels comerciants i els compradors. L’objectiu és alertar del perill dels carteristes i dels lladres i donar algunes indicacions per evitar riscos. Als comerciants, per exemple, se’ls encomana que buidin les caixes sovint o que s’instal·li un circuit tancat de televisió. Als turistes, en canvi, se’ls especifica que portin les motxilles ben tancades, les carteres a les butxaques interiors i les càmeres creuades per davant del tors. Tot i que els comerciants valoraven molt positivament aquesta tasca dels cossos de seguretat, expressaven, en la seva gran majoria, que «amb això no n’hi ha prou». Les patrulles a peu són la gran demanda. Es tracta d’una problemàtica que s’arrossega de fa temps, i que segons deien, «anirà a més».