«Els suecs diuen que s'ha de ser feliç per poder assolir bons resultats»

Alfred Romero és un jove tarragoní de 23 anys. Sempre ha tingut clar que li agradaria viure un temps fora de casa i ara, un cop acabat el grau d’Economia, ha decidit fer el Màster d’Economia a Lund (Suècia), on hi està vivint des de l’agost de 2016.

— Com ha estat la seva trajectòria personal fins ara?

— Fins el 2011 vaig practicar rem al Reial Club Nàutic de Tarragona, on juntament amb els meus companys vam ser sis cops campions d’Espanya. A més, durant el 2010 i 2011 vaig ser part de l’equip junior nacional de rem i vaig representar Espanya als Campionats del Món Junior 2011 a Eton (Anglaterra), on vam ser quarts del món. Desprès d’això em vaig proposar nous reptes: fer un Grau universitari, obtenir bons resultats i poder aspirar a estudiar un màster en una universitat de prestigi internacional.

— Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

— Des del moment en el qual vaig començar la universitat sabia que volia anar viure a l’estranger i em vaig proposar anar-hi a fer el màster. Així que, quan vaig ser acceptat a Lund University (Suècia) i la Fundación Ramón Areces em va oferir la beca, no m’ho vaig pensar.

— Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

— Havia estat prèviament a Lund de visita, però és molt diferent visitar que viure. Quan vaig arribar l’any passat, la primera impressió que vaig tenir és que els suecs són molt freds i distants. Són persones que els costa relacionar-se amb desconeguts. Recordo estar perdut a Lund i demanar ajuda, i fins i tot això els costava. Malgrat tot, els suecs són grans persones i són molt divertits quan els coneixes i tens l’oportunitat d’agafar confiança. Tinc molt bons amics suecs.

— Va ser molt sorprenent el canvi?

— Em va sorprendre, la veritat. Però crec que per a bé. Vaig anar a Suècia amb una mica de por pel què em trobaria. En el moment de marxar, el meu anglès no era gaire bo i pensava que tindria més problemes per integrar-me. Tot i això, integrar-me a la cultura sueca va ser fàcil des del primer moment. La prova és que ara mateix estic col·laborant amb la Unió d’Estudiants preparant un viatge d’una setmana en la qual visitarem set multinacionals europees a Berlín, Londres i Amsterdam o Dublín.

— Quines diferències hi ha entre Lund i casa seva?

— Una és l’estil arquitectònic de la ciutat: tots els carrers són empedrats i no hi ha edificis alts al centre, màxim tres pisos. A més, des que estic a Lund he canviat la moto per la bicicleta. Una altra diferència són els horaris de feina, la gent comença a treballar a les vuit o nou del matí, i a les quatre de la tarda van a buscar els nens o fan esport, el temps per ells és molt important i les activitats fora de la feina són molt valorades.

— Quins són els indrets més característics de la ciutat?

— Lund és una ciutat molt petita, però amb llocs acollidors. La Catedral, per exemple, és molt bonica i la plaça sempre està plena de gent prenent una cervesa. Stortorget és la plaça principal de la ciutat i al voltant i ha comerços, clubs i bars. Un altre indret característic és el jardí botànic.

— Què destacaria de la manera de treballar del país?

— He notat una gran diferència amb Espanya. Treballen molt bé i de manera molt eficient i acaben la feina sempre a temps.

— Com s’està vivint la crisi Suècia?

—Crisi és una paraula que aquí encara no he sentit. L’economia funciona generalment bé. Han tingut alguns problemes amb la sanitat, on hi ha hagut retallades, i també amb l’habitatge, ja que hi ha poca oferta i els preus són molt alts.

— Quin costum s’emportaria cap a Catalunya?

— Els horaris de treball i el valor que es té a Suècia de les activitats fora dels estudis i la feina. Des del primer dia, des de la universitat ens diuen que, si no som feliços i fem quelcom més enllà dels estudis, no podrem assolir bons resultats.