El fiscal demana 3 i 2 anys de presó per a dos treballadors de la Generalitat

El fiscal demana per a dos funcionaris de la Generalitat la pena de 3 i 2 anys de presó, respectivament, i multa de 10 mesos amb una quota diària de 10 euros al mes per a altres acusats. Avui, dilluns, a la Sala Segona de l’Audiència Provincial, se celebrarà el judici en el qual estan implicades diverses persones acusades d’un delicte de falsedat en document oficial i un delicte de negociacions i activitats prohibides per a funcionaris. Els fets van ocórrer a Tarragona entre els anys 2000 i 2009.

Segons el fiscal, un dels acusats, funcionari públic, entregava cèdules d’habitabilitat en blanc amb firma y segell del col·legi d’Arquitectes de Tarragona que després omplien els altres acusats. Els fets van ocórrer al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que va instruir cinc expedients disciplinaris a sengles funcionaris dels serveis territorials a Tarragona per suposades irregularitats en la tramitació de l’expedició de cèdules d’habitabilitat d’habitatge usat. El Departament va iniciar una investigació arran de la denúncia d’una ciutadana feta el maig del 2009, que donava indicis d’aquestes possibles irregularitats.

La persona que va presentar la denúncia va explicar que va anar als serveis territorials d’Habitatge a Tarragona a demanar informació per tramitar la cèdula d’habitabilitat d’un habitatge usat que volia cedir en lloguer a Adigsa. Cinc minuts després, va sortir de l’oficina amb la cèdula en vigor, després d’haver pagat 165 euros i la taxa corresponent –el 2008 era de 5,65 euros– sense que ningú hagués visitat l’habitatge per comprovar la situació del pis ni les seves característiques.

La llei detalla que, per poder ser habitable, tot habitatge ha de tenir una cèdula d’habitabilitat, que pot ser de dos tipus: de primera ocupació –per als habitatges nous– o de segona ocupació –per als usats–. En aquest segon cas, per obtenir una cèdula d’habitabilitat s’ha de presentar un certificat d’habitabilitat subscrit per un tècnic competent –un arquitecte o un arquitecte tècnic– i visat pel col·legi corresponent, en el qual s’expressi que l’habitatge té les condicions que exigeix la normativa. Cal tenir en compte que el decret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges diu que el termini per notificar l’atorgament o la denegació de la cèdula d’habitabilitat és de 30 dies des de la data de recepció en el registre de la sol·licitud amb la documentació completa.

Arran d’aquests fets, de manera immediata el Departament va examinar tots els expedients de cèdules d’habitatges usats del període comprès entre el 2000 i el 2009 que s’havien resolt el mateix dia, com en el cas de la denunciant, o l’endemà de la seva sol·licitud. Amb la investigació, es van revisar milers d’expedients i es va concloure que les actuacions irregulars consistien en l’emissió de certificacions tècniques d’habitabilitat i les corresponents cèdules sense una comprovació prèvia del compliment dels requisits exigits per la normativa i efectuant cobraments irregulars. Es van comptabilitzar 360 cèdules atorgades.

El Departament va explicar en el seu moment que els indicis apuntaven al fet que aquesta actuació era possible per la connivència entre un arquitecte i un funcionari dels serveis territorials d’Habitatge. La revisió dels expedients va permetre detectar també que altres funcionaris dels serveis territorials havien signat com a tècnics privats certificats d’habitabilitat que s’havien fet servir en expedients de concessió de cèdules d’habitabilitat en què aquests tècnics intervenien també com a funcionaris públics, és a dir, els tècnics actuaven alhora com a funcionaris i com a arquitectes privats.