«Tarragona és la nostra segona casa i té un lloc especial als nostres cors»

Als hospitals s’hi acostumen a viure situacions límit. Moments on els treballadors i els pacients s’endinsen en una muntanya russa d’emocions que, malauradament, no sempre acaba bé. El de la Sophie i la seva família, però, és un d’aquells casos que a la Unitat de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII recordaran sempre. Tant pel desenllaç feliç de la seva història, com per l’estima que es tenen els uns als altres.

Justament ahir, la Sophie celebrava el seu tercer aniversari. I va voler cantar el tradicional Happy Birthday rodejada de totes les metgesses i infermeres que la van cuidar durant el seu naixement, que va arribar sobdadament quan els seus pares gaudien d’uns dies de vacances a Salou. Aquest mitjà recollia la seva història fa unes setmanes. «Vam volar, el meu marit i jo, fins a Salou el 21 de juny de 2014. Estava de vacances i volia relaxar-me, ja que no havia tingut problemes durant l’embaràs. Però em vaig posar de part espontàniament al cap de pocs dies, el 25 de juny», relatava Imelda Kelly, la mare de la Sophia, des del Regne Unit. Imelda Kelly va caure al lavabo de la seva habitació, a l’hotel Sol de Salou, i el seu marit va demanar ràpidament una ambulància a Recepció. Va ser traslladada immediatament al Centre d’Assistència Primària perquè li posessin punts de sutura, i allà va adonar-se’n de què estava patint contraccions.

Imelda fou traslladada ràpidament a l’hospital Joan XXIII. Li van haver d’injectar esteroides en un intent infructuós d’aturar el naixement que es produiria poques hores després. «No sabíem si era nen o nena, perquè les infermeres la van prendre ràpidament, pesava poc menys d’un quilo i necessitava cures. Però se li va escapar un crit, i fou una delícia escoltar-los. Totes les nostres temors es van esvair», recordava la mare de la Sophie.

Visitar l’equip de Pediatria del Joan XXIII ja s’ha convertit en una tradició. «Intentem venir cada any, però fa poc vam tenir un altre fill, i això ens ha complicat una mica els viatges», relatava Imelda. Tot i això, aquest estiu han pogut tornar a la que consideren la seva «segona casa». Cada vegada que trepitgen altre cop l’hospital, la Imelda i el seu marit asseguren que es senten «estranys», perquè encara no s’acaben de creure tot el que van viure a Tarragona. La mare de la Sophie, visiblement emocionada, expressava que la ciutat i l’hospital sempre tindrà un «lloc especial» als seus cors. Segons deia, «l’equip de Pediatria va fer un treball fantàstic, molt millor que el que a vegades es realitza al Regne Unit». És per aquest motiu que ahir va voler fer una donació de 300 euros, quantitat que va entregar a la supervisora del Servei, l’Elena Mateo.

Mateo i la resta de l’equip van rebre la Sophie i la seva família amb un somriure d’orella a orella. «Estem encantades, perquè ells estan molt agraïts amb nosaltres i ho manifesten cada vegada que ens visiten», expressava Mateo. Segons reconeixia, «no es tracta d’un fet inusual, perquè arriben molts nens de PortAventura que després tornen a l’hospital a veure’ns». Això, segons deien els membres de l’equip, «significa que estem fent les coses bé». D’altra banda, manifestaven que «ens agrada molt veure créixer les criatures», i subratllaven que «a la Sophie se la veu molt forta i molt sana».

La protagonista d’aquesta història va haver de passar unes setmanes a la incubadora per solucionar els problemes als seus pulmons, que van sorgir a causa del seu naixement prematur. Va deixar el Joan XXIII a l’agost, quan tenia prou forces per a viatjar fins al Regne Unit. A partir d’aquell moment, i segons relatava la mare de la Sophie, «va patir alguns problemes de lateralitat, quan va començar a caminar, però ara ja està curada del tot i és molt forta».

Amb una piruleta de maduixa a la boca i els llavis tacats, de caramel i d’un somriure d’orella a orella, la Sophie va escoltar com l’equip de Pediatria li dedicava el Happy Birthday al davant de l’habitació on va néixer fa tres anys. Després, la Georgina, que va veure els seus primers moments de vida, li va regalar una nina. L’estampa era idíl·lica. Els pares de la Sophie, emocionats, donaven les gràcies altre cop a tot l’equip. Després, tots van haver de dir-se adéu. No va ser un comiat trist, perquè la Sophie i la resta de la família tornaran, de ben segur, a Tarragona. Fins i tot l’Imelda s’està plantejant que la seva filla vingui a estudiar a la ciutat. Encara falten anys per això. Fins aleshores, però, tenen clar que tornaran a Tarragona, la ciutat que va veure néixer la seva filla.