Les balenes s'estimen el litoral tarragoní

El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és una balena en perill d’extinció, que habita les aigües del Mediterrani i que transita pel litoral català. Més concretament, s’han albirat diversos exemplars en el tram que va des de les Costes del Garraf fins a Cambrils. Així ho han constatat des de l’associació Edmaktub, una entitat sense ànim de lucre dedicada a l’estudi científic i la divulgació del medi aquàtic, i que des de l’any 2013 està desenvolupant el Projecte Rorqual. Els voluntaris d’Edmaktub provenen en la seva majoria de l’àmbit científic, i tenen com a objectiu incrementar el coneixement del rorqual, l’única balena que habita el Mediterrani i la segona més gran del món –pot arribar fins als 24m. També treballen per conèixer les condicions oceanogràfiques que fan possible la seva presència, i d’aquesta manera, tenir les eines que afavoreixin la seva conservació.

El president d’Edmaktub és Eduard Degollada, llicenciat en Medicina Veterinària i doctor en Anatomia Funcional dels Mamífers Marins. Degollada va impulsar l’associació, i més concretament el Projecte Rorqual, després de constatar que les circumstàncies d’aquest cetaci permetien fer-ne un estudi precís: «vam veure que el fet que els roquals estiguessin tan a prop de la costa era excepcional a l’hora de poder-los estudiar, hi ha casos, com el dels catxalots, que en estar tan lluny, costa que la gent vegi la necessitat de saber-ne més. Però aquest rorqual es troba en una situació que permet fer-ne un estudi molt complet».

Degollada és també el capità del Maktub, el gran catamarà que, de febrer a juny, navega per la costa catalana tot cercant rorquals. Alhora, els seus tripulants també analitzen l’aigua i les concentracions de krill, l’aliment d’aquestes balenes, per tal de determinar les condicions oceanogràfiques que fan que aquests grans cetacis s’acostin al litoral durant aquests cinc mesos de l’any.

Des d’Edmaktub apunten que aquesta aproximació a la costa no és un fet novedós. Tot i que aquestes balenes habiten al mar obert, en aigües profundes, s’acosten al litoral perquè hi troben gran quantitat de krill. Aquesta circumstància també es produeix al litoral tarragoní, on s’han comptabilitzat prop d’un 20% del total dels albiraments de rorquals.

L’albirament de balenes es computa gràcies també a la col·laboració d’una xarxa de pescadors, que informen cada cop que veuen un rorqual. Els pescadors que comparteixen espai amb les balenes solen ser els d’arrossegament, per la distància a la costa i la profunditat a la qual treballen. En tot cas, pescadors i balenes conviuen amb tota naturalitat.

L’amenaça principal per a aquests cetacis són els grans vaixells, creuers o carguers. Una topada amb ells pot acabar sent mortal. També es veuen afectats per la contaminació acústica, que els dificulta l’orientació. Només aquest any hi ha hagut dos varaments de balenes que han mort a les platges catalanes, i la hipòtesi més acceptada és que totes dues devien haver col·lisionat amb un vaixell.