«Escola Nova 21 és un moviment d'agitació cap a un horitzó comú»

—Quin model promou el programa Escola Nova 21?

—És un model que busca dotar a tots els alumnes d’una experiència d’aprenentatge rellevant i amb sentit. El que fem nosaltres no és aportar fórmules màgiques per arribar a aquest fi, el nostre objectiu és alinear tots els agents que intervenen en l’educació de l’infant, des de l’administració, fins a, òbviament, els centres, els docents, les universitats i les associacions de pares i mares, cap a un horitzó comú que estigui centrat en un aprenentatge significatiu.

—En què consisteix, aquest aprenentatge significatiu?

—Per a nosaltres aprenentatge significatiu vol dir un aprenentatge per anar adquirint competències per la vida. Competències que englobin el ser, l’individu com a persona, les habilitats, el fer, el conèixer... També el conviure, un aspecte que entenem que està una mica deixat de banda a l’escola tradicional.

—Com es pot aconseguir aquest canvi?

—A Escola Nova 21 ens agrada dir que som un moviment d’agitació cap a un horitzó comú, en el marc d’una escola avançada, i cap a un propòsit competencial i unes pràctiques globalitzades. Nosaltres sorgim perquè hi ha un caldo de cultiu molt gran, un sentiment que el segle XXI necessita canvis en l’educació. Escola Nova 21 es planteja com una guspira per un horitzó que faci que el canvi sigui de no retorn. Pretenem endreçar el que de fet ja està passant. Tot plegat sorgeix de veure que el que estem ensenyant a l’escola tradicional i les habilitats que necessita avui dia la societat, no només a nivell professional, sinó també individual, no acaben de quadrar. Sobretot a nivell social, de ciutadania, que és el allò en que la UNESCO posa èmfasi en el seu Repensar l’educació del 2015, i és que l’educació no és un servei, sinó un bé comú, i com a tal, ens interpel·la a tots. Escola Nova 21 pretén integrar totes aquestes forces de canvi cap a aquest horitzó.

—Qui hi ha darrere d’aquest moviment?

—Escola Nova 21 la conformen cinc entitats: la Fundació Jaume Bofill, el Centre UNESCO Catalunya, la UOC, la Caixa i la Diputació de Barcelona, gràcies a la qual podem organitzar la xarxa d’aprenentatge col·laboratiu, sorgida després de fer una crida i que s’hi hagin apuntat gairebé cinc-cents centres. Però a més a més, el programa es posa en marxa gràcies a la impulsió que fan 25 centres que ja treballen amb pràctiques globalitzades i de manera competencial.

—Què ens diu l’experiència d’aquests 25 centres?

—Els que ens diu és que cal canviar la pràctica de l’escola, basada en un ensenyament transmissor, cap a un model en què l’alumne és el centre de l’aprenentatge. I com que l’alumne és el centre de l’aprenentatge, cal estimular les pròpies motivacions. I a més, és un model en què totes les dimensions de la persona es treballen alhora. D’altra banda, gràcies a la neurociència, a dia d’avui sabem que el cervell és capaç d’adquirir més i millor els coneixements si aquests aprenentatges s’apliquen d’una determinada manera. Per exemple, integrant les emocions o establint l’aprenentatge social. També generant connexions entre aprenentatges, d’aquí la importància, per exemple, del treball per projectes.

—Què suposa, per a les escoles, apostar pel programa Escola Nova 21?

—Hi ha molts centres que estan apostant per aquest canvi educatiu. Per seguir aquest camí de no retorn i que el canvi sigui sistèmic, cal tocar totes les tecles del sistema. Això vol dir els docents, i per tant també la seva formació, però també l’aprenentatge col·laboratiu entre docents i entre centres. També tot el treball que s’està fent des de les administracions, amb el que implica d’inspeccions i, per tant, tots els indicadors d’avaluació associats a aquest seguiment. Cal incloure també tota la part de serveis educatius que genera la pròpia administració i els recursos dels quals es doten els centres. I també cal tocar una peça fonamental, que ja estem veient que és una necessitat que tenen molts centres: les rotacions i la selecció dels docents. En el cas dels centres públics aquestes rotacions generen una inestabilitat en els propis claustres que fan que sigui més complicat generar aquests canvis. Per aquesta raó, la pròpia administració ja està generant propostes concretes que ajudin a poder dotar de més autonomia els centres a l’hora de confeccionar els seus equips de docents. En definitiva, si Escola Nova 21 es posés a treballar només amb els centres, segurament no aconseguiríem aquest canvi de forma sistèmica. Per tant, el que estem intentant és activar els altres agents, no tant dir-los com han de fer la feina, sinó implicar-los en aquesta onada perquè cadascú, des del seu rol, aconsegueixi que això sigui efectiu.