Política
El secretari de l'Ajuntament de Tarragona veu com «una amenaça» la carta de l'Estat als funcionaris
La carta recorda als funcionaris «l’obligació» de respectar «la legalitat constitucional» i les sentències del TC en referència a la prohibició de dur a terme un referèndum
El secretari de l'Ajuntament de Tarragona demúncia que l'Estat pressiona els funcionaris
El secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, ha respost la carta enviada pel secretari d’estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, a uns 1.500 funcionaris sobre el referèndum de l’1 d’octubre etzibant-li que «el seu ofici s’assembla més a una amenaça que a una oferta col·laborativa». Així ho explica El Punt Avui, qui ha tingut accés a la resposta del tarragoní, que també demana a l’estat que «en cap cas sotmetin a pressió l’actuació de secretaris i interventors, que en tot cas pot afectar negativament l’exercici de les nostres funcions».L'AMI ha fet pública la carta de Font i ha apuntat que pot servir de model perquè els ajuntaments articulin la seva resposta a l'Estat.
La carta enviada per Bermúdez el passat dilluns recorda als funcionaris «l’obligació» de respectar «la legalitat constitucional» i les sentències del TC en referència a la prohibició de dur a terme un referèndum. En aquest sentit, el Ministeri de la Presidència els demana «la seva col·laboració per assegurar tal compliment en l’entitat local en què presta els seus serveis» i els ofereix «tota la col·laboració i el suport que necessitin» per evitar que la seva corporació municipal se salti les lleis.
En la seva resposta, Font mostra la seva «sorpresa» perquè la carta enviada per Bermúdez es basa en la «interpretació d’una norma inexistent» i retreu a l’Estat que posi en el centre d’atenció als funcionaris i els «posi en dubte», en comptes de «protegir-los i tranquil·litzar-los».
El secretari general de l’Ajuntament de Tarragona també contesta a Bermúdez que en la missiva «ens atorguen funcions que no ens corresponen», com la formació del cens i les meses, la designació dels locals electorals o guardar i distribuir el material. En aquest sentit, Font li recorda que el màxim paper dels secretaris és informar sobre la legalitat de l’actuació si ho requereixen els òrgans municipals competents.
Per últim, el tarragoní recorda que els secretaris i els interventors «no depenen funcionalment de l’estat» i actuen «sota criteris d’independència jeràrquica» de l’estructura orgànica de les corporacions.