Marc Bertran: «Miro els cotxes dues vegades per veure que hi ha un conductor»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—La carrera universitària la vaig compaginar amb la meva carrera esportiva al CAR de sant Cugat. Gràcies a això vaig poder endinsar-me en el món dels esdeveniments esportius començant a treballar al Mundial Junior d’atletisme de Barcelona (2012), l’any següent vaig formar part de l’organització del Mundial de natació, també a Barcelona (2013), i actualment sóc treballador del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Treballant als Jocs Mediterranis vam poder contactar amb els responsables del departament d’esports de Londres 2017 i vam creure que seria una magníifica oportunitat per mi i pels Jocs poder ampliar el meu coneixement. També poder perfeccionar l’anglès i que la meva parella, la Cristina, també es plantejava anar al Regne Unit a millorar l’idioma.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Vam arribar un Dilluns festiu i clar tot estava força tranquil. Pels amples carrers de Londres no hi havia aglomeracions de gent ni molt trànsit de cotxes, els metros i autobusos anaven prou buits. Tot va canviar a l’endemà. Ben d’hora al matí, els carrers ja estan plens de gent que corre per arribar a l’oficina. També destaquen les cues de cotxes, les aglomeracions als semàfors i els metros i autobusos plens fins dalt. De fet, més d’un cop has d’esperar al següent metro o bus perquè en el primer ja no pots entrar.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Realment no va ser un canvi inesperat. Sabia que Londres era una ciutat amb molt moviment. No obstant, el clima sí que és diferent i impressiona per ser tan variable en un mateix dia.

—Quines són les principals diferències entre Londres i casa seva?

—El sol. A Tarragona crec que no valorem les hores de sol i el clima que tenim. També existeix una gran diferència amb els horaris, aquí es segueix l’horari europeu i tot va més aviat, sobretot el sopar. Un fet curiós és que el metro vora les nou del vespre ja comença a tancar algunes línies i estacions. A més, el moment del dinar no és com el nostre, ja que aquí van per feina i el dinar és alguna cosa ràpida per poder seguir treballant. Molts dinen davant del seu ordinador o en un parc. Un altre fet que m’ha cridat la atenció es veure com un cop acabada la jornada laboral (17-18 hores), tothom va cap al bar, sense passar per casa i ni haver sopat.

—Quins són els indrets més característics?

—Tothom que vingui a la ciutat ha de anar a voltar pels parcs, perdre’s, seure, menjar, pensar...The Regent’s Park, Hyde Park, Kensington Gardens, són alguns dels més coneguts.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

— La puntualitat i l’organització.

—Com s’està vivint la crisi allí?

—Treballar en un macro esdeveniment esportiu fa que no pugi valorar com estan vivint la crisi a Londres i al Regne Unit, el que si és cert és que el canvi de moneda és un fet a valorar abans de voler marxar.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—He de mirar els cotxes dues vegades per assegurar-me que hi ha conductor. En tenir el seient del pilot al costat contrari al nostre m’ha fet empotar-me algun ensurt divertit.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Ara que és estiu moltes coses, les platges, els castells i els vermuts a la Plaça de la Font

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Aplicar l’horari europeu al meu dia a dia a casa, sopar a les vuit i tenir temps abans d’anar a dormir per poder fer coses.