Diari Més

«A l'acadèmia Elegant hem fet de tot, no se m'ha resistit cap peça de roba»

Maria Pilar Jiménez es jubila després de trenta anys al capdavant de l’escola de costura, on ha desenvolupat el ‘Mètode Elegant’

La propietària de l'escola ha desenvolupat el seu propi sistema d'aprenentatge, el Mètode Elegant.

«A l'acadèmia Elegant hem fet de tot, no se m'ha resistit cap peça de roba»Cristina Aguilar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

—Com neix l’acadèmia Elegant de Tarragona?

—Jo sóc de Saragossa, on havia treballat set anys com a encarregada en un taller. Però vaig conèixer un català i ens vam casar. Ell era de Barcelona, però per feina vam venir a Tarragona. Em vaig posar a cosir des de casa, i un dia vaig conèixer una senyora molt important del Diari de Tarragona. De seguida es va fer clienta, i a poc a poc, les seves amistats també. Al cap de quatre dies tenia dues dones treballant amb mi. La casa em va quedar petita i vaig decidir muntar una acadèmia. El meu marit, que és molt decidit, em va dir que havia trobat un lloc molt especial. I sí que ho era. És aquí on encara estem, a la Rambla Nova número 62 de Tarragona.

—Què ensenyava, a l’acadèmia, i qui hi venia?

—Ensenyava patronatge, tall i confecció. Venien tota mena de persones, però sempre dones. No com ara, que ja hi ha nois. Abans d’obrir em vaig preparar, vaig anar a Barcelona, vaig fer un curs a l’Institut Català de la Moda, i un altre a Madrid, que vaig cursar a distància.

—A l’acadèmia tenen un mètode d’ensenyament propi. En què consisteix?

—El Mètode Elegant és molt ràpid i senzill, a més resulta molt assimilable per a la gent que comença. Jo crec que l’èxit de l’acadèmia ha estat precisament el Mètode Elegant, ja que amb ell la gent no s’avorreix. A més, si es prenen bé les mides, els patrons surten perfectes. I, a diferència d’altres sistemes, hi ha molt poques transformacions. He de dir que per a desenvolupar el mètode vaig tenir una gran ajuda del meu marit, Jose Maria Anton, que és professor de dibuix.

—Tothom pot aprendre a cosir o cal tenir unes dots específiques?

—Pot cosir tothom, des del més petit al més gran. Ara estem fent un curset amb l’Ajuntament, en el marc de l’Estiu Jove, i hi tinc una nena de deu anys que cus que fa goig de veure.

—Anys enrere venien a l’acadèmia sobretot senyores. Qui ve, avui dia?

—Tota mena de gent. Ara cosir està de moda una altra vegada, amb la crisi i el vintage. De vegades vénen persones que em diuen que a altres llocs només els ensenyen a fer «quatre arreglos». Jo ensenyo des de la base; no dic «ja t’ho faig jo». Comencem amb un mostrari, perquè n’aprenguin, i quan acaben són capaços de fer per exemple una faldilla. Aquí comencem de zero, no venim a passar l’estona. També vaig estar fent classe, durant catoze anys, a persones de la ONCE.

—En aquests trenta anys duen haver fet peces especials...

—Totes ho són. Jo m’atreveixo amb tot, no se m’ha resistit res. Vestits de núvia, de comunió, de festa... Quan començava, a través del meu marit, una monja de les Carmelites de Tarragona em va demanar que li fes l’hàbit. A partir d’aquell encàrrec, els mesos de setembre i gener, quan baixava la feina, feia els hàbits de les Carmelites. Una vegada, una va anar de viatge a Roma i quan va tornar em va explicar que li havien preguntat qui li havia fet aquell hàbit tan ben fet.

—Què delata que una peça està ben confeccionada?

—Es veu de seguida. En les terminacions i en el tall. Hi ha vegades que compres una samarreta i al cap de no res queda com girada. Això és perquè la tela no s’ha tallat al fil recte.

—Vostè plega però l’acadèmia Elegant no tanca. Això deu ser una gran satisfacció personal.

—Sí, estic molt contenta. Ara seguirà la Yolanda Mauricio, que ha estat amb mi durant 22 anys. A mi em farà il·lusió passar per la Rambla i seguir veient l’acadèmia Elegant. D’altra banda, voldria agrair la confiança a les meves alumnes i a la societat tarragonina durant aquests 30 anys.

tracking