Reivindicació
Tarragona, desconnectada del Corredor del Mediterrani i sense Euromed el 2018
Les plataformes en defensa del transport públic han elaborat un llistat de millores per evitar-ho
Tarragona pot convertir-se el 2018 en la primera capital de l’estat que no tingui aturada de trens de llarga distància, com l’Euromed, al centre de la ciutat. Aquest fet comportaria que tant la ciutat com el territori es deconnectessin del Corredor del Mediterrani. I tot es deuria al calendari d’obres del tercer fil que planteja el Ministeri de Foment pels pròxims dos anys al territori, i que direcciona tots els trens de llarga distància a l’estació del Camp de Tarragona. Així ho avisaven les plataformes en defensa del transport públic, que han elaborat un document tècnic amb un llistat de millores per evitar que succeeixi tot això.
«Si no fem res, al 2018 Tarragona perd l’estació urbana de l’Euromed i es converteix en la primera demarcació del Mediterrani en desenganxar-se del Corredor», expressava el president de l’associació Promoció del Transport Públic (PRP), Ricard Riol. La mesura que es proposa és senzilla: construir un petit tram de 7,8 quilòmetres entre Altafulla i les vies d’alta velocitat de l’estació del Camp per fer passar els trens per Tarragona ciutat.
Per la seva banda, el delegat de PTP, Daniel Pi, reclamava «unió» entre els municipis del Camp de Tarragona per aconseguir tirar endavant aquest seguit de mesures, que també evitarien el «despenjament» de Reus del sistema ferrioviari, la «desaparició» de l’estació de Salou, la «pèrdua de connectivitat» entre Tarragona i les Terres de l’Ebre i a l’inrevès, o les «afectacions severes» que comportarien dos anys d’obres al territori.
Després d’elaborar el document tècnic, les associacions en defensa del transport públic expressaven que «ara és el torn dels polítics». D’altra banda, Pi també recomanava «accelerar» els tràmits, perquè segons deia, «com més enllà anem, més difícil serà que Foment incorpori les nostres propostes; si no es fa res, cada vegada costarà més». L’informe s’ha elaborat després de mesos d’estudi, i totes les plataformes asseguraven que «és real i possible, per això hem tardat tant». Tot va començar el 10 d’octubre de l’any passat, arrel d’una reivindicació realitzada a Vilaseca, on es va signar un manifest conjunt. Ara les plataformes volen que els partits polítics vagi més enllà i que s’impliquin per aconseguir que aquestes mesures arribin a bon port.