«Hi ha molts mites referits a Dubai i a la seva cultura que no són certs»

—Quant de temps fa que viu a Dubai?

—Des de l’octubre del 2015.

—Quina és la seva ocupació?

—Hostessa de vol a Emirates.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Quan vaig arribar a Dubai fa gairebé dos anys no coneixia aquesta professió. He de dir que, amb l’experiència, aquesta professió és més aviat un estil de vida. Al principi és molt emocionant i has de fer molts canvis per acostumar el teu cos i la teva ment al fet que viatges una mitjana de 7-8 vegades al mes, fet que suposa que quasi la meitat del mes no vius a Dubai, sinó que dorms a qualsevol altra part del món.

—Quins motius et van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Bé, va ser un cúmul de circumstàncies. Però és veritat que mai no he necessitat moltes excuses per emprendre una aventura. Les respostes van vindre soles quan vaig pensar ser hostessa de vol. En aquella època treballava de cambrera a Tarragona. Feia un any que havia terminat els meus estudis en esports al Cal·lípolis i tenia clar que no volia estudiar més. Llavors en tenia 24 anys. Quan vaig decidir-me per aquesta professió, només vaig considerar treballar a Emirates. Vaig veure documentals sobre Dubai i vaig decidir que allà volia viure.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—La veritat, és complicat de recordar aquella època perquè tot va passar com en un somni, quan et despertes i només recordes certes parts. La pressió va ser molt gran i els canvis van succeir l’un a l’altre: nous reptes cada dia. Els tres primers mesos van fer que tot fos molt ràpid. Ara, és difícil de recordar. El primer dia que vaig arribar a Dubai, en l’aeroport vaig flipar amb les vestimentes que portaven els treballadors locals. Va ser molt graciós veure els homes portant aquesta mena de vestit blanc i turbant.

—Què li va semblar la ciutat?

—La ciutat és un conjunt de gratacels de diferents formes i dissenys, tots molt bonics, però bastant més petita del que m’imaginava. Dubai és una ciutat en construcció encara, amb una història recent que va començar pels anys 60 gràcies al petroli. La multiculturalitat va ser el més sorprenent. El primer dia vaig conèixer al voltant de 30 persones, totes de diferents nacionalitats. I la primera setmana, aquest nombre va augmentar a més de 100. Vaig tenir la impressió d’arribar a un país sense història però amb una gran visió del que vol ser.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Evidentment, les diferències culturals són molt grans, però, sorprenentment, no va ser la cultura àrab la que em va impactar sinó totes les altres. A Espanya, i a Tarragona concretament, tenim una gran comunitat d’àrabs vivint i per això crec que ja estava una mica acostumada. En canvi mai a la meva vida havia tingut l’oportunitat de conviure amb gent de l’Índia, països de l’est d’Europa, africans, asiàtics i un llarg etcètera. Pot ser, el més difícil va ser acostumar-se a les altes temperatures que patim a Dubai. Aquí es diu que hi ha dues estacions, l’estiu i l’infern.

—Quines són les principals diferències entre Dubai i casa seva?

—Hi ha molts mites referits a Dubai i a la seva cultura que no són certs. Quan m’estava preparant per venir cap aquí, recordo no posar a la meva maleta cap peça de roba que fos reveladora, com faldilles jersei sense màniga. Ho vaig lamentar molt. A Dubai tothom té llibertat per vestir-se com vol. Només durant el Ramadà és recomanat anar una mica més cobert.

—Quin costum del país on resideix s’emportaria cap a Catalunya?

—Tinc molta admiració per la cultura àrab, sobretot pel fet que per a ells la família és l’important i els amics són germans, i amb això em sento molt identificada. Ells saben com cuidar dels seus i això és molt important quan vius lluny i l’única família que tens a prop són les persones que t’envolten, per això les relacions que he fet a Dubai són molt importants per continuar en el dia a dia.