«Sabem que la clau de l'èxit és mantenir els peus a terra»

— Quan va començar l’aventura de Morat?

— Morat és una banda de quatre amics que es coneixen des de l’escola. Sempre hem compartit la passió per la música, i des de petits toquem junts. Va haver-hi un dia que vam decidir formar la banda, i d’això ja en fa sis anys. Ha estat un temps fantàstic, en el qual hem aconseguit grans oportunitats i creiem que les hem aprofitat com calia.

— En tan sols sis anys han estat capaços de creuar l’Atlàntic i triomfar. Com es viu el salt a la fama?

— El salt a la fama ha estat molt bèstia. Evidentment té a veure amb Paulina Rubio, perquè va decidir col·laborar amb nosaltres. En molt poc temps va canviar tot: el ressò als mitjans de comunicació, el creixement del públic... Havíem d’estar preparats per tot el que arribava. Sabíem de sobres que la clau de l’èxit havia de ser mantenir els peus a terra i seguir sent humils.

— La col·laboració amb Paulina Rubio va ser un trampolí, però pensàveu que el canvi seria tan potent?

— Mai ens havíem imaginat que fos per tant. Era una gran oportunitat, sabíem que ens donaria força i un impuls gran, però no als nivells que ha arribat. Al principi pensàvem: «Si una de cada deu persones que escolta la cançó es pregunta qui és Morat, això funcionarà». I a Espanya, per exemple, va ser així.

— Com us ha rebut Espanya?

— Va ser el primer país que ens va obrir les portes. Només tenint en compte això, ja ho tenen tot guanyat. Ens sentim molt estimats. És molt gratificant estar tocant tant lluny de casa i sentir-te com si hi fossis. Ens sentim molt acollits.

— Us imaginàveu creuar l’Atlàntic?

— Mai. Era un somni, una cosa que mai crèiem que arribaria.

— Morat té un estil una mica allunyat dels ritmes que acostumen a arribar de Sud-amèrica. Quines són les influències del grup?

— És curiós perquè som quatre, però tots tenim influències musicals molt diferents, i crec que aquest és el secret de la nostra música. Juan Pablo Villamil, per exemple, és un amant del rock. Li encanta Erik Clapton, Joaquín Sabina, i fins i tot Serrat. Jo, en canvi, sóc un enamorat de la música urbana i d’aquest tipus de ritmes. Tot això ho ajuntem i surt Morat.

— A Sud-amèrica la vostra música funciona igual de bé que aquí?

— T’enganyaria si et digués que si. Està començant, i per això estem satisfets, però evidentment no als nivells que hem aconseguit a Espanya. A Argentina està funcionant molt bé, i ja tenim lligats alguns concerts per Colòmbia a finals d’aquest any. De mica en mica aconseguirem que triomfi tal com ho ha fet aquí.

— Demà veniu a Tarragona per primera vegada. Què li voleu dir al públic tarragoní?

— Que serà una nit fantàstica i plena d’emocions. Tenim moltíssimes ganes de sortir a tocar. Volem compartir experiències amb la gent de Tarragona. Han de venir a veure’ns, perquè no se’n penediran.

— Quin és l’objectiu de Morat de cara als propers mesos?

— Pel 2018 la nostra meta és molt clara: gravar el segon àlbum. Tenim molta feina feta, amb moltes idees i ganes de continuar. I pel que queda del 2017, seguir la gira i seguir sumant concerts. Volem que la nostra música segueixi arribant a gent, que se segueixi compartint.