Els API asseguren que «el relloguer a turistes no ha arribat a la ciutat»

«No tenim constància que a Tarragona succeeixi el mateix que a Barcelona pel que fa al relloguer de pisos a turistes», una pràctica que està generant greus problemes en determinades comunitats de veïns a la capital catalana. Hèctor Guasch, vicepresident del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de la Província de Tarragona (COAPI), va remarcar que «està prohibit rellogar un pis o habitacions i, també, subarrendar a terceres persones». Molt diferent és el lloguer de pisos turístics per setmanes, quinze dies o un mes per empreses registrades a la Generalitat i que paguen els impostos corresponents. «El problema –va dir Guasch– és quan no s’està legalment donat d’alta». El mínim és que un pis estigui llogat, com a mínim, sis mesos, sempre que les parts es posin d’acord o es faci per via legal. En el segon dels casos, s’haurà de fer front a una indemnització.

El vicepresident del COAPI va manifestar a Diari Més que «la ciutat de Barcelona és un monstre no equiparable, pel nombre de turistes que rep, a Tarragona» i la problemàtica que pateix «està concentrada en zones com la Barceloneta i Ciutat Vella, pròximes a les Rambles». A Tarragona, «els pisos es lloguen aplicant la Llei d’Arrendaments Urbans» i la gran majoria es lloguer per un temps d’un any, renovable fins a un màxim de tres anys, i s’estableix la prohibició de destinar-los a activitats industrials.

Llogar un habitatge per un període de tres mesos, coincidint amb la temporada alta de vacances, per rellogar-lo a tercers no és gens fàcil a Tarragona, entre altres motius perquè el propietari habitual «és reticent», va dir Guasch. És complicat, fins i tot, que alumnes que vinguin a la ciutat a fer un Erasmus puguin llogar només per un període de tres mesos.

Hèctor Guasch va remarcar que en el contracte tipus d’arrendament d’habitatge que s’utilitza a Tarragona queda clarament especificat que «el pis objecte del contracte es lloga exclusivament per ser destinat a habitatge, no podent-se instal·lar en ell comerç o indústria». El contracte «tindrà una durada de tres anys» i, arribada la data de venciment, «si cap de les parts notifica a l’altra amb 30 dies d’antelació la voluntat de no renovar-lo, el contracte es prorrogarà necessàriament durant un any més», va dir el vicepresident del COAPI.

Segons el contracte, l’arrendatari podrà desistir d’aquest, un cop hagin transcorregut almenys sis mesos de vigència del contracte, sempre que sigui comunicat a l’arrendador amb una antelació mínima de trenta dies. En aquest cas, l’arrendatari haurà d’indemnitzar l’arrendador amb una quantitat equivalent a una mensualitat de la renda en vigor per cada any del contracte que resti per complir. Afegeix que els períodes de temps inferiors a l’any donaran lloc a la part proporcional de la indemnització.