Antoni Miquel, el pare que lluita per impedir que la filla torni amb «una mare que la maltracta»

L’Antoni Miquel saluda uns quants vianants a la cantonada entre el carrer Canyelles i la Rambla Nova. Està dret, al costat d’una pancarta encapçalada per una fotografia amb la seva filla, i on hi llueix una frase de Mahatma Gandhi: «Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir». A sota, un «no al maltractament infantil» precedeix una consigna clara: «Ajudeu a la Maricel». Ella és la seva filla, que ara haurà de tornar a Txèquia amb la seva mare a no ser que el jutge canviï d’opinió. «Després d’un any vivint a Tarragona, en pau i tranquil·litat, la Justícia espanyola vol obligar la meva filla a tornar a Txèquia, on va ser maltractada físicament i psicològicament per la seva mare», relata el text serigrafiat a la pancarta.

L’estiu passat, l’Antoni Miquel, que havia aconseguit la custòdia compartida, va anar a buscar la seva filla a Txèquia. Quan va arribar aquí, i després de «ratificar que havia patit maltractament psicològic i físic allà», la va inscriure a una escola i va començar una nova vida amb ella. Des d’aleshores, ha participat en multitud d’activitats lúdiques i culturals a la ciutat. «Ens coneix moltíssima gent perquè hem participat a Santa Tecla, al Carnaval, a les activitats de l’escola...», explicava Miquel. Ara, la seva mare ha posat una demanda judicial per aconseguir el retorn de la seva filla. «L’estic protegint de la vida d’allà, ella no vol marxar, és feliç aquí», expressava. Tot i això, el jutge no pensa el mateix, i a l’espera del recurs que ha interposat el pare, la Maricel haurà de tornar a Txèquia.

«El primer que vaig fer quan m’ho van dir va ser comunicar-ho al meu cercle més íntim. Després, vaig fer la denúncia a les xarxes socials. Més tard, vaig aparèixer a la premsa. I ara, he decidit sortir al carrer», explicava. Ahir era el primer dia que l’Antoni Miquel es col·locava a la cantonada entre els carrers Canyelles i Rambla Nova. «Tinc la intenció de donar a conèixer la realitat. Estan obligant-la a tornar a Txèquia quan ella no hi vol tornar, i tinc l’obligació de defensar-la», subratllava. Segons assegurava, «la gent reacciona solidaritzant-se amb la causa», tot i que reconeixia que «no podré controlar-ho, potser a algú no li senta bé o no hi està d’acord, però ara per ara tot va bé».

De les deu del matí a les dotze del migdia, l’Antoni Miquel arribarà a aquest lloc de pas amb la seva pancarta, la seva samarreta i les fulles per recollir signatures. «Molta gent vol signar», assegurava. A més, expressava que encara tenia temps per presentar l’apel·lació a la sentència del jutge, i confiava en què tot es podrà solucionar. Sobre el paper de la seva filla en aquesta mobilització, Miquel deixava clar que «està al dia de tot» i subratllava que «no té cap trauma per veure el seu pare al carrer lluitant per aquesta causa».

Des que va començar el conflicte amb la seva mare, ara fa cinc anys, la Maricel està al corrent de tot el que ha anat passant. Així ho assegurava l’Antoni Miquel, que afegia que «això ha provocat que la nena madurés molt de pressa i que tingués clar el que vol, i el que ella vol és quedar-se a Tarragona». «La nena estarà tranquil·la i feliç fins al dia que surti la sentència definitiva. Aquí hi està molt bé», expressava. La resposta de la ciutadania ha estat, fins al moment, positiva.

L’Antoni Miquel serà cada matí a la cantonada de la Rambla Nova amb el carrer Canyelles, i segons assegurava, «molta gent m’ha preguntat quan podrà venir a signar a favor de la meva custodia». No té una data definitiva per marxar, perquè segons assegurava Miquel, «no marxaré d’aquí fins que no es faci justícia». La Maricel, per la seva banda, seguirà amb el seu pare fins que el jutge digui el contrari.