«L'anglès que ens ensenyen a l'escola no sempre és el que es parla a Londres»

—Quant de temps fa que vius a Bishop’s Stortford (Anglaterra).

—El passat mes de juny va fer un any.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Quan vaig acabar els meus estudis a la URV no sabia exactament per on tirar i se’m va presentar l’oportunitat de ser hoste de vol. Vaig pensar que podia ser una experiència interessant, i vaig decidir provar-ho. Així que, just en acabar la carrera, vaig començar el curs d’hoste de vol i, després, em va contractar Ryanair, empresa en la que treballo actualment.

­­—Quins motius el van portar a anar a viure a l’estranger?

—En el meu cas, la mateixa empresa em va destinar a Londres, sense jo poder escollir, així que no va ser decisió meva anar-me’n a viure a l’estranger. També és cert que abans que em destinessin a Londres, jo ja tenia ganes de viure a l’estranger encara que fos per un curt període de temps.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

—Va ser molt curiós, ja que era la meva primera vegada a Londres (de fet al Regne Unit, en general) i no tenia la sensació d’estar viatjant per vacances o per fer turisme. Aquell país estranger on jo estava entrant per primera vegada s’anava a convertir en la meva nova casa i lloc de treball. La primera impressió sobre la gent, recordo que va ser molt positiva. Tothom semblava molt disposat a ajudar-me. La ciutat, en general, em va semblar diferent del que jo estava acostumat a Tarragona, però m’imagino que tothom té la mateixa sensació de solitud i desubicació la primera vegada que viu en un país que no és el seu.

—Quines són les principals diferències entre Londres i casa seva?

—A l’estar a prop d’Espanya, sembla que no però n’hi ha moltes. El primer que em va sorprendre i, encara no m’he acostumat del tot, són els horaris dels comerços. La majoria de petits comerços tanquen a les 18 hores entre setmana, així que, si vols comprar alguna cosa d’última hora, has d’anar als grans magatzems (que normalment tanquen més tard). Fins i tot, si vols sortir de festa, la majoria dels locals tanquen a les dues de la matinada o, com a molt tard, a les tres.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Realment, jo visc en un poblet a prop de l’aeroport i d’indrets característics no n’hi ha gaires, a part d’un parc molt bonic i un riuet que connecta diversos pobles. A Londres, llocs on tothom probablement hi haurà estat: el Big Ben, el Tower Bridge, el Palau de Buckingham o Westminster. Tot i així, jo recomanaria també llocs potser menys coneguts com Camden Town o St. James’s Park.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Les conductes i burocràcies són més o menys similars, però, potser, les actituds en alguns aspectes i treballs són més responsables.

—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—En un any han passat tantes coses que no sabria dir-te una sola d’anècdota. La majoria estan relacionades amb l’idioma, ja que l’anglès que ens ensenyen a les escoles i l’anglès que es parla al carrer moltes vegades no tenen res a veure. La més comuna és una forma de saludar que tenen ells que es are you okay?, que literalment traduït seria com estàs bé?

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Potser semblo una mica incongruent, però diria que les jornades laborals. Si que és cert que com a client no és el millor trobar-te a les 18 hores amb tot tancat, però, com a treballador, he de dir que considero millor fer una jornada complerta i seguida, i acabar ben d’hora per la tarda per aprofitar la resta del dia.