Torreforta demana els noms de dues dones per una biblioteca i una plaça

Més de sis-cents veïns de Torreforta han signat un document en què demanen a l’Ajuntament de Tarragona que posi el nom de Pepita Ferrer Lucas a la biblioteca del Centre Cívic del barri i el de Pilar Pradell Sabaté a la plaça que hi ha al davant d’aquest servei municipal. Avui, dijous, una comitiva dels promotors d’aquesta iniciativa mantindrà una reunió amb el regidor de Cultura, Josep Maria Prats per exposar-li els motius d’aquesta petició popular per reivindicar el nom de dues dones molt estimades al barri i que, cada una en el seu camp, van ser grans lluitadores.

En el curs de la trobada, els veïns li faran entrega d’un dossier amb les biografies, mèrits, material divers i les signatures recollides fins ara i que ja en sumen 623. Pepita Ferrer va ser una pionera en el món dels escacs, convertint-se en la primera mestra internacional de l’Estat, un fet del tot insòlit, i va guanyar diversos campionats d’Espanya, mentre Pilar Pradell va residir a Torreforta des dels inicis del barri en tornar de l’exili i va ser una lluitadora pels drets socials i de les persones des de les files del PSUC, del PCC i de Comissions Obreres.

La iniciativa per dotar de noms de dona a espais de la ciutat va sorgir a inicis d’aquest any amb l’inici de la recollida de signatures, a partir de propostes de veïns i del cercle de Podem a la Granja. La responsable de premsa d’aquesta organització política, Alba Llorach, va informar Diari Més que «busquem més noms de dones per posar a carrers de Tarragona, perquè a la nostra ciutat n’hi ha pocs». «A més de les signatures –va afegir–, tenim el suport d’entitats com l’Associació de Veïns de la Plaça Primer de Maig, El Caragol, la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona i la Federació Catalana d’Escacs.

Llorach va manifestar que no troba cap inconvenient en què la biblioteca del Centre Cívic porti el nom de Pepita Ferrer. «Més complicat és que es posi Pilar Pradells a la plaça del Centre Cívic, ja que té nom: és la plaça del Tarragonès». En aquest context, va remarcar que «si no és possible modificar el nom de la plaça, demanarem a l’Ajuntament que es busqui un altre emplaçament», va dir Llorach. L’objectiu que es persegueix és reivindicar i fer un homenatge a dones tarragonines que, per la seva activitat, han destacat d’una manera especial i que, per tant, reuneixen els mèrits necessaris per donar noms a carrers o altres indrets de la ciutat.

Pepita Ferrer Lucas

Pepita Ferrer Lucas va néixer a Barcelona el 7 de maig del 1938 i va morir a Tarragona el 14 de gener del 1993. Va ser la primera jugadora d’escacs catalana i espanyola que va aconseguir la categoria de Mestre Internacional, un títol a l’abast de poques persones. Ferrar es va proclamar campiona de Catalunya d’escacs quatre vegades, en els anys 1956, 1958, 1959 i 1981., i va ser vuit vegades campiona d’Espanya, en els anys 1961, 1963, 1969, 1971, 1972, 1973, 1974 i 1976. A més, entre altres títols va sumar el subcampionat en dues ocasions, en els anys 1957 i 1959.

Ferrer va participar en les Olimpíades d’escacs en set ocasions, en els anys 1974, 1976, 1978, 1980, 1982, 1984 i 1986, aconseguint l’any 1976, a Haifa, la medalla de bronze per equips. Com a anècdota, donat que aquesta era de major mida que la de plata, els organitzadors li van entregar, per error, la medalla d’argent.

Pepita Ferrer va ser una jugadora de primeríssim nivell i en dues ocasions es va classificar per disputar tornejos interzonals, classificatoris per al Campionat del Món d’escacs de categoria femenina dels anys 1974, a Menorca, i a Zheleznovodsk, el 1985. Pels resultats obtinguts en el primer torneig interzonal que va jugar, la Federació Internacional d’Escacs li va atorgar el 1974 la categoria de Mestre Internacional. Va ser d’aquesta manera que Pepita Ferrer es va convertir en la primera jugadora catalana que va arribar a aquest alt nivell dels escacs mundials.

Contra Kaspàrov i Kàrpov

Pepita Ferrer va tenir el privilegi d’enfrontar-se, en partides simultànies, a dos dels jugadors d’escacs més mítics en la història d’aquest esport. Va jugar tres partides contra el campió mundial Gary Kaspàrov, perdent una i fent taules en les altres dues, i també va fer taules en una altra simultània disputada a Tarragona contra Anatoli Kàrpov.Per altra banda, Ferrer va assistir a les Olimpíades d’Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, essent capitana i primer tauler de la selecció espanyola femenina.

La seva passió pels escacs la va dur a realitzar una magnífica tasca d’ensenyament i promoció d’aquest esport per les comarques tarragonines. Va ser professora d’escacs a les Escoles Sagrada Família, de Reus, i al CE Vilaseca, centres on va formar molts jugadors i monitors. L’any de la seva mort la Generalitat de Catalunya, a proposta de la Federació Catalana d’Escacs, li concedia el guardó de Forjadora de l’Esport Català que premia els mèrits de les persones han actuat d’una manera constant i valuosa en algun dels diferents vessants de l’àmbit esportiu català.

Pilar Pradells Sabaté

Nascuda a Gandesa el 1924, Pilar Pradells Sabaté va morir a Torreforta el 2006. Casada amb Josep Clua, també de Gandesa, amb qui va tenir set fills, va anar a residir al barri tarragoní a principis dels anys 50, quan el nucli de Torreforta començava a caminar. Amb només 14 anys, l’any 1938 va ingressar en les JSU, les joventuts del PSUC. Finalitzada la Guerra Civil, es va haver d’exiliar amb la seva família a França. El seu pare, que s’havia unit a la Resistència francesa, va ser detingut el 1942 per la Gestapo i traslladat al camp de concentració de Mauthausen, on va ser assassinat poc temps després.

Quan començava la dècada dels anys 50, Pradells va tornar a Catalunya i va treballar en la reorganització del PSUC a Tarragona, sent l’única dona dins d’un molt reduït grup de militants. Durant aquests anys de clandestinitat, va ser designada pel partit per fer de correu amb militants comunistes exiliats a França, país al qual realitzava freqüents viatges. El 1956, Pradells va constituir la primera cèl·lula comunista a Torreforta. Durant la dècada dels 60 va ser la responsable de repartir la premsa clandestina a les disperses cèl·lules comunistes que tenia el PSUC en poblacions tarragonines, aprofitant el seu treball com a agent comercial, fet que li permetia transportar propaganda en el doble fons d’una maleta.

Pilar Pradells va ser una de les fundadores de la primera Associació de Veïns de Torreforta, l’any 1975. A partir de la legalització del PSUC dos anys després, va poder participar, ja obertament i sense haver d’amagar-se, en totes les lluites polítiques i socials que van tenir lloc tant al barri com a Tarragona.