«Vaig anar a treballar a Itàlia fa més de dos anys i ara l'amor fa que em quedi»

—Quant de temps fa que viu a Itàlia, entre Verona i Venècia?

—Des del maig del 2015.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Com l’escuma, pujant molt ràpidament i feliç. Ara sóc hostessa de vol a la companyia Volotea.

—Quins motius la van portar a anar a viure a l’estranger?

—El treball em va portar fins aquí fa més de dos anys i, ara, l’amor fa que em quedi.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Havia visitat Itàlia amb l’institut i ja em va enamorar, però és completament diferent anar de vacances que a treballar. Sense cap dubte, és millor viure-hi.

—Va ser sorprenent el canvi?

—Per ser un país mediterrani, el canvi no és massa xocant, però sí que hi ha petites coses que et fan diferenciar Itàlia d’Espanya, però no gaires.

—Quines són les principals diferències amb casa seva?

—Com a qualsevol país, als italians els agrada molt tot allò que prové de la mateixa Itàlia, des del menjar i productes alimentaris fins a cotxes i instruments i, fins i tot, diferenciant entre regions. Encara no m’he acostumat a dinar a les 12 i sopar a les 8 de la tarda. Des de fora es veu Itàlia com una gran galeria d’art de l’època clàssica, però més enllà d’això, els italians estan molt orgullosos de l’art i l’arquitectura de totes les èpoques.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Venècia s’ha de visitar sencera. Totes les petites illes són remarcables, però, més enllà de la part turística, el call jueu de Venècia i els carrers on viu la gent que realment resideix a la ciutat són preciosos i estan plens de vida, de persones que no tenen carnet de conduir cotxe, però sí el de barca, perquè és el que necessiten en el seu dia a dia. Una mica al nord de Venècia es troba Treviso, una antiga cuidat medieval emmurallada, amb petits canals i molta vida universitària i artística que et fa enamorar. I Verona és una ciutat increïble i no massa gran. Només entrar, et rep la Porta Nuova. Fa que et sentis en un lloc completament diferent. El més típic és la casa de Giulieta (de Shakespeare) i la seva tomba, a més de l’Arena, un amfiteatre romà que s’usa encara per concerts i òperes. També dir que al Nadal el nord d’Itàlia s’omple de mercats com els de les ciutats d’Alemanya, ja que moltes persones són d’ascendència germànica.

—Les conductes són similars o diferents de les d’aquí?

—Depèn del lloc. El nord i el sud d’Itàlia són completament diferents de l’hora d’afrontar el treball. En general, pot semblar una mica caòtic, però tot surt bé. I les condicions? Bé, la meva companyia és espanyola, però el contracte és italià, així que tinc un mix.

­­­—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—El primer any que vaig arribar a Verona em va costar trobar pis. No parlava una paraula d’italià i això, a la gent, a vegades els fa fer un pas enrere. Pels meus horaris bojos, per Nadal no podia tornar a casa, a Valls, però en el moment que el propietari del meu pis ho va saber, em van convidar a sopar el dia de Nadal amb tota la seva molt extensa família i amb els braços oberts. Al principi, els italians poden arribar a ser distants, si ets estrangera que no parla italià, però quan t’apropes són molt acollidors i et fan sentir com a casa.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—El mar. A Itàlia hi ha platges increïbles i gastronomia marítima impressionant, però al sud, i jo estic al nord. La llacuna de Venècia o el Llac di Garda són preciosos, però no és el mar Mediterrani ni les platges de Tarragona.

—Té intenció de tornar aviat?

—Doncs no ho sé, en part m’agradaria tornar, però ara estic còmode i feliç. La família ve a veure’m cada un o dos mesos.