Orquestres: un sector encara afectat per la crisi i per l'intrusisme laboral

La crisi econòmica ha causat estralls en el conjunt de la societat, però el món de la música és, amb tota seguretat, un dels que més ha patit i segueix patint els efectes de la davallada econòmica. «Moltíssima gent ho ha hagut de deixar perquè no podia seguir guanyant-se la vida. Orquestres grans i petites han desaparegut amb la crisi econòmica». Són les paraules del músic Juan Cárdaba, propietari de Lausel Music i vinculat a aquest món des de fa més de 30 anys. Coincideix amb ell el trompetista Xavier Torné, director artístic de l’orquestra Melodia –una de les més antigues de la demarcació–, qui assegura que «s’ha desprestigiat la professió i cada vegada hi ha menys gent que aposti per la música en directe».

Cárdaba atribueix la crisi del sector a diversos motius. Per una banda, denuncia que «s’ha rebaixat l’IVA per segons quins espectacles culturals, però per les orquestres segueix sent del 21%, i això és massa». A més, subratlla que «dins el món hi ha gent que treballa en negre i això ens perjudica als que volem fer-ho tot bé, complint amb la legalitat». «Moltes vegades m’he trobat amb la negativa per part del contractant quan li he demanat que em faci una factura i pagui l’IVA. Es pensen que es benefici per l’orquestra, però no és així, és un impost que cal pagar», expressa.

Un altre dels factors que està fent trontollar el món de les orquestres és l’intrusisme laboral i la falta d’ètica per part dels ajuntaments i les associacions de veïns o entitats. «Molts pobles o barris tenen algun conegut que punxa música amb dos altaveus i les orquestres es queden a casa sense feina», subratlla Cárdaba. En la mateixa línia es posiciona Torné, qui afegeix que «moltes vegades, qui s’encarrega d’organitzar les festes, li és igual portar música en directe o no». «La condició és que se celebri l’esdeveniment i que soni música, tant els fa si és en directe o enllaunada», sentencia.

D’altra banda, el director artístic de l’orquestra Melodia, atribueix a un canvi generacional i social la davallada del sector. «A les revetlles cada vegada hi ha menys gent que balli, només la que té més de cinquanta anys», assegura Torné. Per aquest motiu, diu, «a molts ajuntaments prefereixen contractar un petit grup de versions perquè gaudeixi el jovent del poble i els dels pobles del costat». «Proporcionalment, moltes vegades és més alt el preu de les orquestres que no pas la gent que surt a ballar», declara.

Les perspectives de futur dins el sector són francament negatives. Almenys així ho assegura Torné, qui creu que el futur de l’orquestra Melodia «és del tot incert». Cárdaba, per la seva banda, manifesta que «cal un canvi» i «més mesures de control» per evitar l’intrusisme laboral, d’una banda, i les males pràctiques de la gent que treballa en negre, de l’altra. A més, Torné expressa que «les orquestres més grans, les de primera divisió, també rebaixen els seus preus, de manera que el mercat queda descompensat».

L’època estival és un dels moments més importants per aquest sector. Durant els mesos d’estiu, haurien de facturar un percentatge molt gran per poder sobreviure la resta de l’any. Caldrà veure si ho aconsegueixen.