Los Morancos en versió antònima a Tarragona
Els germans Cadaval arriben a Tarragona dissabte per presentar el seu últim show, Antónimos
Que té un significat directament oposat al d’un altre mot. Aquesta és la definició que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans dóna a la paraula antònim. Ara bé, sembla que aquesta paraula no pugui encaixar de cap forma quan es parla de Los Morancos. El duet còmic format per César i Jorge Cadaval arriben dissabte al vespre a la Tarraco Arena Plaça per presentar el seu nou espectacle, anomenat Antónimos.
La complicitat, el sentit de l’humor i el bon rotllo han definit sempre Los Morancos. Per això sorprèn el títol del seu nou espectacle. Quan se’ls hi pregunta al respecte, César Cadaval assegura que «en Jorge és molt diferent de mi. Som molt antònims a sobre de l’escenari, però també a la vida real». De fet, aquesta diferència és justament el que els fa complementar-se tan bé. «Tot i ser molt diferents, som molt bons amics, a banda de germans», afirma l’humorista. Totes aquestes diferències es poden veure a Antónimos que després de passar per Barcelona i d’estar-se set mesos a Madrid ara ha començat una gira que el durà a diversos punts de l’Estat, entre ells Tarragona.
«Parlem de tot el que se’ns posa a tir. El dia a dia i l’actualitat en serveixen per fer humor i crítica a l’hora», explica el gran dels germans Cadaval. Al llarg de l’hora i mitja de show alguns dels seus personatges més coneguts apareixeran sobre l’escenari, com per exemple, Omaita i Antonia. Elles seran les encarregades de cantar les versions que Los Morancos han fet d’algunes de les cançons que més estan triomfant en els darrers temps, com La Bicicleta de Shakira i Carlos Vives o Despacito de Luis Fonsi. I és que els de Triana s’han valgut de la popularitat i els ritmes enganxosos d’aquests temes musicals per versionar-les i criticar la situació política, econòmica i social d’Espanya, però sempre amb l’humor que els caracteritza.
Humor 2.0
En el cas de La Bicicleta feien sàtira de l’enrocament dels partits polítics espanyols i la seva incapacitat per arribar a un pacte que permetés formar govern, ara fa un any. Despacito va tenir com a protagonistes el judici pel cas Noos i el funcionament de la justícia espanyola. Aquest estiu han creat una nova cançó, de collita pròpia, anomenada Hit del Verano, en la qual fan una càrrega sobre la corrupció. Amb una tornada que diu «Antes de que se lo lleven los políticos malajes, yo me los gasto en un viaje», el riure està assegurat.
Aquestes cançons, però, no s’han fet conegudes en els seus espectacles ni tampoc en les seves aparicions en televisió, sinó que s’han popularitzat a les xarxes socials. Los Morancos tenen un compte a Youtube en el qual comparteixen aquests vídeos que, sens dubte, s’han convertit en un fenomen viral. César Cadaval comenta que «a través de les xarxes hem volgut fer un petit gir respecte al que fem habitualment». A tall d’exemple La Bicicleta acumula més d’11 milions de visualitzacions i el dia que van penjar el vídeo de Despacito, aquest va acumular més de 2,5 milions de reproduccions a Facebook. Aquest èxit mostra que l’humor dels sevillans agrada a tothom i s’adapta constantment al present. I prova d’això és que duen prop de 40 anys de carrera artística i segueixen recollint èxits allà on passen.
La màgia del directe
Si bé la televisió ha estat la seva segona casa —ara mateix en Jorge és jurat del programa de paròdies musicals de Tele5 Me lo dices o me lo cantas—, els sevillans prefereixen els espectacles en viu. «Quan estàs al teatre, sents el contacte del públic i això és fonamental», constanta César Cadaval. I afegeix que «el teatre et permet llicències que la televisió no». Una d’aquestes llicències és la improvisació. «En Jorge i jo ens coneixem tant que si tinc una nova idea, no li explico abans de l’espectacle, sinó que la llenço directament a dalt de l’escenari per veure com reacciona», explica. La quotidianitat també els serveix de font d’inspiració constant. I és que César assegura que les situacions del carrer són el que més els fan riure i conclou: «la veritat és que la gent té un puntàs».