«Pensàvem que la cultura era més propera, hem lluitat per adaptar-nos»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—No ha sigut gens fàcil. Sempre he sigut una persona molt lluitadora i he aconseguit els meus objectius, tot i les traves que hem tingut en un país que té molta burocràcia.

­­—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

­—Sempre ens ha agradat molt viatjar. L’any 2008 en un viatge vàrem coneixer el lloc on es avui la nostre residencia, la Praia do Rosa. Amb l’arribada de la crisi, al 2010 vàrem decidir canviar de vida i probar altres experiències.

­—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—És un lloc encara molt verge, per que es feu una idea la majoria de carrers encara són de terra, no hi ha claveguerams ni il·luminació pública. La capital de l’Estat de Santa Catarina és la illa de Florianópolis, es troba a 70 quilómetres i és on paro quan tinc anyorança de la meva estimada Tarragona, és el més semblant...

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

—El canvi de una nova vida, tot i estar amb la meva familia, la gran distància de la teva terra i de les persones que estimes no ha sigut gens fàcil, crec que encara no m’he adaptat del tot.

—Quines són les principals diferències entre Santa Catarina i casa seva?

—Les escoles només estudien de dia, hem de matinar molt, dinem a les 12 h i a les 19 h ja estem a taula per sopar. Us puc garantir de primera mà que com a Espanya no es menja enlloc. Pel que fa a les cultures, tot i no tenir tanta história com el vell continent, existeixen unes tribus indígenes que conviuen amb l’evolució i viuen als poblats a menys de 100 quilómetres d’aquí. L’economia d’aquí està basada en el turisme i la pesca.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—La naturalesa d’aquí és molt exuberant. Tenim unes de les millors platges de Brasil i del món. La Praia do Rosa va ser catalogada com una de les 25 bahíes més boniques del món. Imbituba és la capital de la Baleia Franca, un tipus de balenas que venen a tenir els seus fills en aquestes preservades platges i es poden veure perfectament desde terra. Un altre detall és que es tracta d’un lloc privilegiat pels amants del surf.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

—Ens pensàvem que la cultura era més propera a la nostra. Amb el temps te n’adones de que no és així. Aquí la gent, al ser més nativa, no té tant compromís, i menys amb els estrangers. Hem hagut de lluitar i adaptar-nos el millor que hem pogut.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Moltes coses, amics, familia, bona companyia, menjar, l’idioma, les festes majors, el Nucli Antic, el Serrallo, tocar ferro... quina anyorança!

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Costum crec que no, però les experiències viscudes m’han ensenyat moltes coses que serviran en el nostre futur.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Hem treballat molt a fons amb la creació de una marca de biquinis. Estem preparats per obrir mercat a tot el món i especialment a Espanya. Seria la justificació perfecte per poder tornar algun dia a la meva terra.