Una família de la Rambla viu un calvari des de l'octubre per l'incendi d'una biga

Una família viu un autèntic calvari des del mes d'octubre de l'any passat, quan les obres de rehabilitació fetes en l'edifici limítrof amb el número 27 de la Rambla Nova va generar un incendi, imperceptible visualment, en una biga de fusta del sostre. La intervenció en l'immoble del número 29 va finalitzar amb la col·locació de tela asfàltica, fet que, sembla ser, va ser l'origen d'una situació que ha pogut acabar en tragèdia. Encara avui, en l'habitatge afectat per l'incendi es detecta l'olor característica dels incendis, tot i que ha passat gairebé un any des que es va produir el succés.

Sis mesos abans de produir-se l'incident, les obres que es feien en l'edifici adjacent ja van poder ser l'origen d'un greu accident, amb el despreniment d'una part del sostre que va causar d'anys en un braç a la mare de la propietària, Roser T., segons va explicar a aquesta redacció la seva filla, B. C. «Va caure un tros de totxo massís dins d'una habitació i la meva mare va haver de ser traslladada a l'Hospital de Santa Tecla, que li va fer entrega del corresponent informe». «Si li cau al cap, potser ara seria morta», va remarcar la filla.

El fet relatat va succeir l'abril del 2016. L'octubre del mateix any, de nou una possible tragèdia va visitar la casa de B. C., arran de l'incendi de la biga de fusta. Ahir, dijous, continuaven les obres que, per segona vegada, s'han hagut de fer, ja que en les primeres es van deixar oblidats trossets de la biga afectada pel foc.

«Des de llavors, vivim amb angoixa, neguitejats, i la meva mare, que pateix asma, ha d'utilitzar una mascareta», va dir. La fusta va cremar durant més d'una setmana sense que ningú s'adonés. El primer testimoni, al marge de la forta pudor a cremat, va ser el fum que sortia d'un endoll. Va ser en aquest moment que es va donar avís als bombers. «Vam estar a punt de morir per inhalació tòxica», va dir B., qui va recordar que «vam portar la mare a l'hospital».

Risc de mort per intoxicació

L'informe dels bombers, redactat el 24 d'octubre del 2016, indica que «el 19 d'octubre, per sospita de presència de monòxid, es procedeix a ventilar» el pis de B. C. L'endemà, «observem que surt fum d'un doble endoll i es nota olor a fusta pirolitzada». L'informe afegeix que «la tela asfàltica es col·loca en calent i –aquest fet– ens porta a pensar que a la cambra d'aire existent hi podria haver una combustió latent en una biga afectada per la col·locació de la tela asfàltica». Els bombers especifiquen que «s'ha comprovat que la combustió ha consumit gairebé mitja jàssera de fusta d'uns tres metres de llarg i s'ha sufocat amb aigua».

La fase actual d'aquest llarg procés té com a protagonista la negociació que la família manté amb l'empresa asseguradora de la finca del número 29, que ofereix unes quanties econòmiques amb les quals els afectats no hi són d'acord. L'assumpte està en mans dels advocats i «el procés segueix obert», va informar B. Fins i tot, la família, després de contractar els serveis d'un notari per aixecar acta, ha recollit una cinquantena de signatures, «entre les que tenim les de metges i arquitectes», va comentar.

L'asseguradora «diu que només ens paga el treball del paleta i l'obra, però no l'arquitecte ni l'empresa que va fer la neteja del pis, entre altres qüestions, fet amb el qual estem en desacord».

B. C. va explicar a aquesta redacció que la causa de l'incendi, que encara està repercutint de manera negativa en els residents, «va ser les obres de rehabilitació de l'edifici del número 29, perquè van posar bigues en una paret mitgera de 14 centímetres». «La nostra comunitat –va subratlar– no va donar consentiment a recolzar aquestes bigues i, l'informe tècnic de la part contrària que es va presentar a l'Ajuntament fa referència a unes mesures incorrectes, ja que parla d'una paret mitgera de 15X15 centímetres, quan en realitat és de 14x14». Per a B., aquest fet és clau en tot l'episodi.

Obres de reconstrucció

El passat gener es van iniciar les obres de reconstrucció dels dos immobles afectats per l'incendi –un àtic i el tercer primera–. «Com no es va contemplar per part de l'arquitecte la neteja de tots els elements residuals que es produeixen després d'un incendi, va persistir la forta olor, detectable en tot l'edifici». C. va afegir que «es van deixar trossets de fusta a l'interior del pis que, per ser material porós, va absorbir una olor que encara avui notem». L'habitatge de B. C., qui per espai d'un mes va haver de viure en un hotel, «no és habitable en aquests moments i, pel nostre compte, hem hagut de fer un forat a la càmera del terrat, tot i que els tècnics consideren que ho van deixar tot en perfecte estat i sense olor, cosa que no és certa, com es pot comprovar», va explicar.