Del Joan XXIII al vaixell Astral: el metge que ho va deixar tot pels refugiats

Guillermo Cañardo Cervera, de 44 anys, és metge i un amant del mar i la natació. Després de veure un documental sobre l’ONG Proactiva Open Arms (POA), on es mostraven imatges d’un naufragi a Lesbos (Grècia) i s’entrevistava al fundador de l’organització, Òscar Camps, Cañardo va decidir enviar un correu electrònic a l’ONG perquè «creia que podia aportar alguna cosa». Va ser el febrer de 2016 quan es va embarcar per primera vegada a un vaixell de rescat a Lesbos. Pel camí havia deixat la seva feina com a metge d’Urgències a l’Hospital Joan XXXIII de Tarragona. Va passar quinze dies al mar i l’experiència li va canviar la vida. Des d’aleshores, combina la seva tasca com a voluntari amb les guàrdies al Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya, tot i que com assegura, «dedico gairebé la totalitat del meu temps a salvar vides al Mediterrani».

El mediterrani central i les costes de Lesbos són les dues ubicacions que centralitzen les actuacions d’Open Arms. El seu buc estrella és l’Astral, on Cañardo hi ha passat més de dos mesos. «Em vaig embarcar a l’Astral el 28 de juny de l’any passat i vam començar a treballar al nord de Líbia, al mediterrani central. Vam fer dos mesos i mig d’una tirada i tenia les tasques de patró de llanxa, metge i socorrista», relata. Va tornar a Espanya a l’octubre, quan el vaixell es va avariar. No va ser fins al desembre quan l’ONG va aconseguir un altre vaixell, més gran que l’Astral i amb capacitat per acollir un nombre més elevat de passatgers. «Hem arribat a portar a 400 persones que haurien mort si no les haguéssim vist», assegura Cañardo.

Al nou vaixell, Cañardo exerceix de cap d’operacions de rescat. «Vaig muntar l’hospital i vaig començar a treballar al cent per cent. Des de desembre fins ara em passo quinze dies al mar i quinze dies a terra», explica. Tot i ser un voluntariat «exigent», tant a nivell físic com psicològic, Cañardo assegura que encara és capaç de seguir durant uns mesos més. Els navegants tenen suport psicològic «permanent». «Ens fan un seguiment per comprovar que no patim estrès post traumàtic», detalla.

Fins al moment, Cañardo i la resta de l’equip han salvat 25.000 vides. «Per un metge d’urgències això és el més gratificant que hi ha», declara, tot i que reconeix que ha de treballar amb «distància» i «professionalment» per reduir al mínim els efectes de la brutalitat amb què tracta. «Tapar-ho o mirar cap a un altre banda no és la solució. Estem davant la crisi humanitària més greu a Europa des de la Segona Guerra Mundial», reivindica.

Tot i que el nombre de rescats en els darrers mesos «ha disminuït», Cañardo recorda que «pagar a Líbia perquè intercepti les barques que surten de la costa no és la solució». Els guardacostes libis reben, segons explica Cañardo, formació per part d’Europa amb l’objectiu d’aturar les arribades a la costa grega i italiana. «Tenim testimonis directes, persones que ens han explicat de primera mà al vaixell, que a Líbia es pateixen agressions, tortures i assassinats de manera continuada, i que els camps de refugiats Libis són una autèntica presó», assegura.

Guillermo Cañardo Cervera seguirà salvant vides al Mediterrani fins que la situació canviï o decideixi dir prou. Open Arms seguirà lluitant contra la persecució burocràtica i política per complir la seva tasca, executada per persones com Cañardo. Perquè com ell mateix subratlla, «les persones que salvem són com nosaltres, bona gent, fugen de l’horror i volen crear una nova vida en pau per ells i els seus familiars».