Tres tarragonins seran homenetjats per la Generalitat durant el 2018

Tres tarragonins seran homenatjats per la Generalitat en el decurs del 2018, per decisió de la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració. L’any vinent tindran un especial reconeixement el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarré, la poeta i escriptora Montserrat Abelló i l’escriptora i política Maria Aurèlia Capmany. Aquesta va néixer a Barcelona, però durant dues dècades va estar molt vinculada a Tarragona, on hi va residir. L’objectiu d’aquesta iniciativa és recuperar i divulgar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans, que tenen un caràcter nacional i que compleixen cinquantenaris, centenaris o aniversaris d’ordre superior.

El 2018 es compliran els 150 anys del naixement del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. El cardenal i arquebisbe de Tarragona va arribar a aquest món a Cambrils el 1868 i va morir a Friburg el 1943. Una de les seves característiques va ser la defensa de les llibertats. Vidal i Barraquer es va negar durant la Guerra Civil a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol de l’1 de juliol de 1937 de suport de l’Espanya del general Franco, i també perquè no creia adient que els bisbes prenguessin un partit excloent, en una guerra civil, a petició d’una de les parts bel·ligerants.

El pròxim any també es compliran els 50 anys de la mort de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané, nascut a l’Arboç el 1908 i mort a Barcelona el 1968. Va ser abat de Montserrat des de 1946 i per un període de vint anys. Són famoses les seves declaracions al diari francès Le Monde l’any 1963, en ple franquisme, on va defensar la justícia social, la democràcia, la llibertat i la identitat catalana.

La poeta i traductora Montserrat Abelló i Soler també tindrà un reconeixement, en complir-se els 100 anys del seu naixement. Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014) és reconeguda per les seves traduccions de la poeta nord-americana Sylvia Plath i Ann Sexton. També va traduir a l’anglès obres de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda i Maria Mercè Marçal, entre altres. Va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional de Cultura (2008), entre altres.

No va néixer a Tarragona, però durant molts anys va viure en aquesta ciutat que va fer seva. Es tracta de Maria Aurèlia Capmany, qui el pròxim any hagués complert 100 anys. Es dóna la circumstància que el 2018 també coincidirà amb el 150 aniversari del naixement del seu pare, Aureli Capmany i Farnés, fundador de l’Orfeó Català i de la revista infantil En Patufet. La seva filla Maria Aurèlia (Barcelona, 1918 – Barcelona, 1991), va ser una reconeguda novel·lista, dramaturga, assagista i política que va estar molt vinculada a Tarragona. Va guanyar el Premi Joanot Martorell (1949) i el Premi Sant Jordi (1968), entre altres, i va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona als anys 80 del segle passat.

El 12 de març del 2015 el Cafè del Teatre el Metropol va ser escenari de la presentació de l’Associació d’Amics i Amigues de Maria Aurèlia Capmany, entitat nascuda amb la voluntat de preservar la seva memòria. Els seus estrets vincles amb Tarragona van iniciar-se a començaments dels anys 70 i es van mantenir fins a la seva mort l’any 1991. Maria Aurèlia Capmany va ser la companya sentimental i intel·lectual del també escriptor Jaume Vidal Alcover.

Els tarragonins del 2017

Aquest any 2017, la Generalitat està reconeixent amb diverses propostes l’activitat vital i professional de dos tarragonins: Jaume Carner, nascut al Vendrell el 1867, i Maria Àngels Garriga i Martín, qui va néixer l’any 1898 a Sant Vicenç de Calders.

Jaume Carner i Romeu, doctor en Dret, va exercir al bufet de Francesc Rius i Taulet. Aquest tarragoní va ocupar la vicepresidència del Centre Nacional Català, que l’any 1901 esdevindria un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Carner va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 1901 i 1904.

Republicà d’esquerra, Carner abandonà la Lliga per fundar el Centre Nacionalista Republicà i el diari El Poble Català, on publicarà amb certa regularitat. També participà en Solidaritat Catalana, amb la qual fou elegit diputat pel Vendrell. L’any 1910 funda un nou partit, la Unió Federal Nacionalista Republicana, que, quatre anys més tard, farà coalició amb el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux. Després de la derrota davant la Lliga en les eleccions de 1916, abandonà el partit. Amb la proclamació de la Segona República, el 1931 va tornar a la vida política, com a diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va formar part de la comissió que redactà el projecte d’Autonomia de Catalunya, presentat a les Corts Constituents pel govern de la Generalitat. Designat ministre de Finances pel govern d’Azaña, proposà el primer pressupost de la República. L’any 1933 abandonà el Ministeri per motius de salut. Va morir l’any següent.

Per la seva banda, Maria Àngels Garriga va iniciar els seus estudis el 1920 a l’Escola Normal de la Mancomunitat de Catalunya, amb mestres com Pau Vila, Pompeu Fabra i Carles Riba. Va exercir de mestra al Grup Escolar Baixeras i al Grup Escolar Pere Vila. També va ser mestra de Pràctiques a l’Escola Normal de la Generalitat. L’any 1936 va haver de deixar l’escola per les seves creences religioses.

L’any 1939, un cop acabada la Guerra Civil, Garriga va haver de renunciar al seu lloc de treball al Grup Escolar Pere Vila i s’incorporà a l’Escuela Unitaria de Niñas fins al 1945 quan, a causa dels seus problemes de salut, es va veure obligada a jubilar-se. L’any 1946, es va traslladar a Cal Mata, la casa pairal del seu marit, Josep Mata i Virgili, situada a Saifores, acompanyada per la seva filla Marta Mata, qui va esdevenir una destacada impulsora de l’escola catalana, pública i laica.