«Aquest podria ser l'últim any de les festes del barri i de l'associació»

—L’associació de Veïns Tàrraco ha celebrat el vint-i-setè aniversari. Pot ser l’últim?

—Si no es presenten nou president, nou secretari i nou tresorer, és possible que aquesta hagi estat l’última festa i que el 2017 sigui l’últim any de l’associació. És especialment important el treball que fa el secretari i, el que ara tenim, no podrà continuar fent aquesta feina, que és molta.

—Quines són les principals reivindicacions que planteja l’entitat que presideix?

—La primera és que el jardí que hi ha en la confluència de les avingudes d’Andorra i Catalunya està una mica abandonat i tenim rates. Els jardiners en mostren canonades de plàstic mossegades, per on surt l’aigua. Una altra és que mai sabem si l’avinguda d’Andorra és carrer o carretera. Quan plantegen determinats temes, Foment diu que és un carrer i, l’Ajuntament, que és una carretera. Per altra banda, haurien de fer voreres noves perquè estan molt malament. Aquesta és una entrada important a Tarragona i hauria de ser més digna.

—És partidari de la figura del policia de barri?

—És important que passin agents a peu, que coneixen els veïns i el barri. També s’hauria de recuperar el regidor de barri. Quan hi va ser la Patrícia Anton, cada quinze dies ens reuníem amb ella i, si li dèiem que hi havia un forat al carrer, al cap de dos dies estava arreglat. Cal tenir línia directa amb l’Ajuntament.

—Vostè porta a la junta de l’associació des de l’inici.

—Fa vint-i-sis anys. I, en dos períodes, com a president. Vam néixer el mateix any que la Colla de Diables Voramar, que des de llavors, sempre han participat en les festes del barri.

—Hi ha qui diu que les associacions de veïns només organitzen festes?

—No es així. Ni de bon tros. Aquí, per ser soci, cobrem vint euros per família a l’any, quota amb què paguem la llum, la neteja i altres serveis. Amb la subvenció que rebrem, organitzem cursos d’idiomes, com anglès i rus, d’informàtica, de fotografia o de cosir, un aspecte que ha tingut molta demanda, aquest últim, com a conseqüència de la crisi.

—Com qualifica el seu barri?

—És tranquil. Viuen veïns de moltes nacionalitats i la relació que mantenim entre tots és bona.

—Com es pot millorar?

—El clavegueram està taponat i, quan plou, no absorbeix l’aigua i aquesta arriba fins a la plaça Imperial Tàrraco. Com he dit abans, també s’hauria de dignificar aquesta entrada a Tarragona. Durant un temps, vam estar amb només la meitat de la il·luminació, perquè la resta no funcionava. Recordo que fa uns anys vam haver de tallar la circulació perquè ens posessin un semàfor. Com era carretera, ens va costar.

—Ara ja no és una carretera.

—Ens segueixen torejant amb aquest tema i ens diuen que sí ho és de carretera. Si ho fos, no podrien posar una zona blava com la que hi ha. En molt de temps, en aquest carrer no s’ha fet res per millorar-ho.