«El temps està boig, ja que fa sol i, de sobte, es posa a ploure»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—He realitzat una sèrie de feines com a becari en molts llocs.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Abans de marxar cap a les Açores vaig fer de monitor en una casa de colònies en anglès, on fèiem activitats de lleure però també moltes lligades a la Biologia. Mentrestant, buscava una feina que estigués lligada al meu àmbit professional, durant mesos. No vaig tenir sort, fins que un amic em va parlar d’un programa per poder fer pràctiques a l’estranger que és l’Eurodyssee, un programa europeu. Em vaig llençar a la piscina.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Realment, al principi va ser força xocant. Són poblacions molt petites, la majoria amb totes les cases blanques amb els cantons negres de les pedres volcàniques, i moltes d’elles es troben en mal estat. La gent, molt acollidora des del primer dia, et convida a dinar i sopar en totes les seves festes, que s’anomenen Imperios. Com si es tractés d’un poble de fa 60 anys, hi ha cases amb finestres i portes obertes, estils de vida molt ecològics i del camp. La gent es mou molt fent autoestop, ja que hi ha manca de transports públics. El més important és el ritme açorià! T’ho has de prendre tot molt amb calma perquè és com ells s’ho prenen tot.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Va ser sorprenent, perquè son unes illes que pertanyen a Portugal, però no m’ho havia imaginat el que em vaig trobar. Sembla que siguin un país totalment diferent i amb uns anys d’endarreriment. Tenen menys preocupacions.

—Quines són les principals diferències entre les Açores i casa seva?

—La gent a les Açores segueixen uns horaris de feina força semblant als nostres, encara que dinen a dos quarts d’una del migdia i sopen a les set. Són de menjar molt casolà, amb molts llegums i també molt de peix, ja que estan molt lligats al mar que els envolta. I també trobes carn de vaca molt reconeguda arreu del món! També tenen formatge i llet de molt bona. Trobes platges de sorra negra i, com ells li diuen, balnearis, que són zones rocoses amb escales de piscina perquè entris a banyar-te. A més, el temps no para de canviar! Un dia pot fer calor i sol i, en hores canvia i fa fred i plou! Esta boig el temps aquí!

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Per exemple, l’illa de Faial és famós el museu d’interpretació de volcans que va ser nominat el 2008 com a millor museu d’Europa.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Si de nosaltres diuen que tenim el costum de fer les coses d’avui per demà, allà és inclús més exagerat i les coses es fan lentes i amb poc estrès.

—Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?

—Com a regió que pertany a Portugal, la crisi els ha afectat, fent que més gent originària de l’illa hagi d’anar fora al continent o arreu d’Europa a buscar oportunitats.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Volíem fer un cap de setmana de ruta per visitar l’illa i no sabíem com fer-la perquè no teníem transport. Només portàvem una setmana a l’illa i un company de la meva feina ja em va voler deixar el seu cotxe.

—Què és el que més troba a faltar de casa seva?

—La família, els amics, els castells, la colla Jove, la meva ciutat i el seu clima. Tarragona sempre serà el lloc que em tindrà enamorat, encara que el seus polítics la vulguin empitjorar.