Emprendre és un talent escàs

5 de cada 1.000 persones té un potencial elevadíssim per crear grans negocis. Aquestes persones amb un elevat potencial emprenedor són més escasses fins i tot que les persones superdotades, que es troben en la societat en una proporció de 20 per 1.000. Trobar gent amb aquest perfil és excepcional, però és possible gràcies a un instrument dissenyat als Estats Units: el Builder Profile 10, un test desenvolupat per la companyia americana Gallup.

Qui el té a les mans a casa nostra és Joan Ramon Alabart, professor de la URV, director de l’MBA-URV, i Gallup-Certified Strengths Coach. Amb aquesta eina, Alabart està en disposició de trobar aquests grans talents emprenedors que s’agrupen en un perfil que Gallup anomena builders (constructors): «ens referim a qualsevol persona que construeix, ja sigui en una nova organització, ja sigui fent-ne créixer una de ja existent, treballant per a alguna altra persona, llençant una nova línia de productes o serveis. En definitiva, són persones que tenen una idea, la porten al mercat i generen clients que paguen per ella».

El Builder Profile 10 és un test dissenyat per avaluar el que Gallup considera que són els deu grans talents de l’emprenedor, i que s’agrupen en les categories de confiança, coneixement, determinació, empoderament, independència, relació, rendibilitat, risc, transformació i vendes. Aquesta eina, creada als Estats Units, és fruit d’una intensa feina de recerca, per la qual s’ha estudiat, durant cinc anys, una mostra de 4.000 emprenedors, i se’ls ha comparat amb grups de control, és a dir, població general.

«Es tracta d’un qüestionari predictiu. Si una persona fa el test i obté un índex molt alt, de 66 en amunt, automàticament se l’hauria d’enviar a ‘La Masia’ dels emprenedors, perquè té un potencial elevadíssim, un potencial de Messi. A banda, 2 de cada 1.000 persones tenen una elevada capacitat per crear empreses de tamany substancial, serien els Piqué de l’equip, cosa que tampoc no està gens malament. Si per exemple apliquem aquestes proporcions a la població de Reus, tindríem que, estadísticament, a la ciutat hi ha 340 grans emprenedors i 1.360 persones que també poden generar empreses de nivell. Si les identifiquem i invertim en elles, tenim probabilitats de generar una riquesa extraordinària», assenyala Alabart.

Precisament la inversió dels recursos és una de les qüestions que, a parer del professor de la URV, caldria focalitzar: «de recursos en tenim, però amb la més bona intenció s’inverteixen indiscriminadament en formar gent en emprenedoria, i això és un malbaratament perquè moltes d’aquestes persones en realitat no tenen talent emprenedor. El millor consell que se’ls podria donar és que no s’hi fiquin. Amb això no els estem dient que no tinguin talents, sinó que cal mirar quins són, i en què poden excel·lir».

Alabart explica també que és important localitzar les persones amb un alt talent emprenedor per tal de fer créixer el seu potencial, perquè sovint es troben en un entorn educatiu que no està dissenyat per donar resposta al seu talent i lideratge, motiu pel qual hi ha moltes probabilitats que abandonin el sistema universitari: «quan els identifiquem hem de fer accions que els ajudin a entendre que no són bitxos raros, sinó que tenen un gran talent, extremadament interessant, i que no s’han de desanimar, que potenciarem els seus talents perquè esdevinguin fortaleses».

Als Estats Units algunes universitats han començat molt fort en la recerca d’aquests grans talents emprenedors. El qüestionari es pot passar ja als catorze anys, i el desitjable seria, segons Joan Ramon Alabart, poder crear, seguint un símil esportiu, unes ‘Masies’, i invertir recursos en ells, «perquè d’aquesta manera tenim moltes possibilitats de que creïn i facin créixer negocis que, amb el temps, acabin sent molt grans.

Aquestes persones són uns grans generadors d’ocupació de qualitat. La inversió en l’emprenedoria s’hauria de fer més com un làser, apuntant allà on hi ha més probabilitats d’aconseguir el màxim rendiment».