L'herència de les festes posa el llistó ben alt a la Baixadeta de l'Aligueta

La Sara, l’Arlet i la Nora, de cinc i set anys, juguen a picar les mans minuts abans que l’Aligueta tregui el cap per les escales de la Catedral. Comparteixen emoció i expectació amb la resta dels presents a la plaça, envaïda per centenars de nens i nenes que esperen el mateix que elles. Quan falten dos minuts per dos quarts de set de la tarda, l’Aligueta fa acte de presència. El públic respon com cal, amb aplaudiments i crits de celebració. I és que l’herència tarragonina de les festes està més que assegurada, i aquesta tarda ho ha demostrat posant el llistó ben alt a la Baixadeta, la germana petita de la Baixada, que arribarà dijous.

Amb el cartell «No tinc por» sobre el pic, l’Aligueta ha començat a ballar al ritme del Paquito Chocolatero. Petits i grans, que compartien emoció en veure les cares de felicitat dels més menuts, han començat a picar de mans. La bèstia ha iniciat la baixada amb elegància i decisió. No té res a envejar a la seva germana gran. Tampoc els membres del Ball de Diables Petit, ajudant en tot moment als seus companys amb una cadena humana que protegia la dansa de l’animal.

En arribar als peus de les escales, el Paquito Chocolatero ha deixat pas a l’Amparito Roca, desfermant l’eufòria dels assistents. I és que si la Baixadeta destaca per alguna cosa, és perquè es viu amb la mateixa intensitat que la Baixada gran. Això sí, amb tocs característics. Les espentes i els salts es transformen en abraçades i saltirons. Les ampolles de plàstic plenes de mamadeta es converteixen en biberons. I els cotxets fan acte de presència allà on tenen espai. L’Ajuntament de Tarragona ha habilitat un lloc per aparcar-los, però aquest servei començarà avui.

Després de l’Aligueta, ha arribat el torn de la Mulasseta, que està d’aniversari. Un 1 i un 5 a cada orella ho han ratificat. Quinze anys d’història que han fet encara més especial la seva baixada per les escales. A cada esglaó, els més menuts han volgut acariciar-li el morro, demostrant així l’estima que tenen per aquesta bèstia tan peculiar.

«Ja arriba el Lleonet!», cridaven els menuts quan la Mulasseta sortia de la plaça. El cap del rei de la selva ha imposat el seu respecte en forma de festa. La xaranga Tocabemolls l'ha acompanyat a la perfecció, interpretant un Amparito Roca accelerat que ha posat dempeus la plaça.

Després, els Gegants Moros Petits, els Negritos Petits i la Cucafereta han completat la comitiva. Al llarg del carrer Major, la Baixada Misericòrdia –encara sense barana– i la plaça de la Font, els esperaven centenars de nens i nenes disposats a donar-ho tot per les festes. L’herència tarragonina, els valors de la cultura popular, estan més que inculcats. I els progenitors, satisfets d’haver-ho transmès, han compartit emocions.