El Seguici Petit demostra galons i il·lusiona pels carrers de la Part Alta

Possiblement, és el dia més important de Santa Tecla per als menuts de la casa. Participin o no en el Seguici Popular, es fan seva la festa. Surten de l’escola engrescats, nerviosos, fins i tot un pèl pesats, però amb un somriure d’orella a orella propi dels dies grans. La Santa Tecla Petita, com cada 19 de setembre, dóna l’oportunitat als més petits de gaudir de la Cercavila d’igual a igual. Perquè no és el mateix ballar sota el foc amb un diable d’un metre vuitanta d’alçada, que fer-ho amb un d’un metre i escaig.

En Jan, de quatre anys, potser no arribava ni als cent centímetres. I si ho feia, era per ben poc. Aquest dimarts era el seu primer dia amb la forca a la mà com a membre del Ball de Diables Petit de Tarragona. El seu pare, el Xavier, és un diable d’aquells de tota la vida. I tant ell com la mare, l’Esther, estaven gairebé tan emocionats com ell. «Ho ha escollit ell, sempre ha tingut el foc a casa», explicaven ambdós. Quan tocaven dos quarts de set de la tarda, el Jan va començar a desfilar pel carril central d’una plaça de la Font plena de gom a gom. Pas ferm, decisió i la forca ben alçada, tal com manen els cànons diablers.

No necessàriament, però, cal tenir la cultura popular a casa per començar l’aventura d’aparèixer al Seguici Petit. Això ho sap molt bé l’Arnau, de nou anys. Aquest dimarts, era el seu primer dia com a timbaler del Drac Petit de Sant Roc. «És la meva bèstia de foc preferida, per això vaig decidir apuntar-m’hi», explicava convençut. Ni els seus amics ni la seva família li havien proposat. Això sí, té les idees ben clares: «El meu objectiu és arribar a portar el Drac gran quan creixi una mica més». De moment, s’haurà de conformar amb ballar sota les espurnes de la bèstia els dies 22 i 23, un fet que, ara per ara, tampoc li comportarà gran sacrifici.

És evident que tan el Jan com l’Arnau van viure el Seguici Petit d’una manera especial, però no van ser els únics. Al llarg del recorregut, la il·lusió es contagiava entre les desenes de grups d’amics que esperaven la Cercavila amb el somriure del primer dia. I aquest, per molt que una màscara el tapés, de ben segur que el tenien també els membres del Ball Petit dels Set Pecats Capitals. Aquest dimarts era el primer cop que sortien a la Santa Tecla Petita, després que el ball hagi pres la decisió de fundar-lo.

Ara, els més menuts hauran d’esperar 365 dies per tornar a gaudir del seu dia gran. Però la festa no ha acabat. Aquesta tarda, els amants del foc, podran tornar a ballar sota les espurnes al Correfoc Petit. I aquells que no s’atreveixin, o que prefereixin xalar amb l’Amparito Roca i els balls de l’Àliga i els gegants, encara els queda l’Arrencada i la Baixada –sempre que comptin amb el permís i la companyia dels pares–. La Santa Tecla Petita va tornar a omplir els carrers de la Part Alta de gom a gom, i ho va fer il·lusionant com el primer cop, i demostrant els galons que s’ha guanyat a pols desde la primera aparició el 1998, quan es va recuperar el Ball de Diables Petit.