«La música, i l'art en general, tenen el poder de connectar les persones»

—La cançó que dóna títol al disc és Connexions. Estem més connectats que mai, però no és aquesta mena de connexions, les que tu reclames.

—Sí, parlo del poder que té la música per connectar les coses en un món en què tenim moltes WIFIs, iPads i telèfons, però sembla que estem menys connectats que mai. Cadascú va pel seu costat, no empatitzem amb el veí, la política està desconnectada de l’educació, l’educació de la cultura, etc. Crec que la música, i l’art en general, tenen un paper fonamental, el poder de connectar les coses.

—Connexions és un disc vital, ple de referències a les coses petites i al dia a dia. És allà on hi trobes el que t’inspira?

—Per un costat sí, però també en aquells llocs on hi ha màgia, aquestes coses que no sabem explicar, que tenen un punt de poesia. Allà hi ha un caldo de cultiu d’on surt molta inspiració.

—També hi ha una visió crítica que és subtil i amable, però evident.

—A les meves cançons sempre hi ha una mirada bastant crítica al món que ens envolta. No faig cançó protesta, ni ho dic d’una manera molt directa, perquè sempre em fico dins l’aurèola poètica tot buscant la bellesa, però sí que hi ha aquesta mirada molt personal bastant crítica amb la societat moderna.

—Al disc t’envoltes de músics com Joan Colomo, Judit Neddermann o Joan Garriga. Com es generen aquestes connexions i quin resultat han tingut?

—Són unes connexions molt naturals i espontànies, perquè a la majoria d’ells els he anat coneixent en el camí musical que he anat seguint. Sempre he anat bastant per lliure, però m’he anat creuant amb persones que, a part d’una connexió artística, moltes vegades hem anat més enllà, amb la Judit Neddermann o l’Alessio Arena, per exemple, som molt amics.

—-No és nou que combinis sonoritats molt diverses. En aquest disc acaben conformant un discurs molt afinat. Com s’aconsegueix, això?

—És cert que tinc influències molt diverses, Mèxic, els Balcans, el Mediterrani... Ajuda que sigui el tercer disc, perquè ja hi ha una identificació amb el meu rollo. En aquest treball la idea era compactar-lo una mica sense perdre l’essència eclèctica, tancar una mica el cercle i fer-ho tot més unitari. Per això aquesta vegada he treballat amb un productor, Josep Maria Baldomà, que m’ha ajudat a buscar aquest fil conductor.

—És el primer cop que treballes amb un productor. Com ha estat l’experiència amb Baldomà?

—Era un repte perquè estava acostumat a treballar sol. En aquest disc hem fet un exercici de compartir idees, dialogar, i buscar consensos, i la veritat és que ha estat molt bé perquè he arribat a llocs on no hauria arribat tot sol. També ha passat amb els músics, vam deixar moltes coses obertes perquè tothom pogués aportar de la seva part, i crec que al final es nota, hi ha una frescura que m’agrada molt.

—No és la primera vegada que toques a Tarragona. Què veurem al Parc Saavedra?

—Serà un concert bastant especial, perquè presentaré les cançons del nou disc i perquè vinc sol. Els concerts de petit format com aquest permeten una connexió amb el públic més directa, són més elàstics.

—A la ciutat t’hem pogut veure al festival Minipop i també vas tocar a l’espai infantil de l’Arc de Triomf durant la diada. Sembla que el públic infantil connecta d’una manera especial amb la teva música.

—Sí, i és una connexió que no és buscada, perquè no faig les cançons pensant en els nens. Però d’alguna manera, com que la música és fresca, directa i natural, connectem molt.