«Tanco amb molta pena, perquè tenim una gran clientela»

—Heu decidit abaixar la persiana després de més de setanta anys al carrer Canyelles. Què us ha portat a prendre aquesta decisió?

—L’any 1942 mon pare va muntar una botiga aquí, que llavors era un portal. Amb els anys vam fer la casa nova i la botiga. Sempre ens hem dedicat al mateix, la venda de tot tipus ganivets, menatge, estris d’afaitar, paraigües… He estat sis anys esperant que s’acabessin les obres del mercat, ara em trobo amb 71 anys i fins aquí hem arribat. La meva filla és advocada i no segueix l’ofici, i com a tots els negocis, quan no tens qui et segueixi, has de tancar.

—És una decisió que heu pres amb pena, doncs?

—Amb molta pena, perquè vaig néixer en aquest mateix carrer, i tota la vida he estat aquí. Tenim una gran clientela, aconseguida a base d’anys i de les garanties del que venem.

—També coincideix amb un moment difícil per al petit comerç...

—Quan els meus pares van començar, l’estocatge que tenien era limitat i també ho era el client. Ara nosaltres oferim gammes de ganivets que van dels 3 als 120 euros, o paraigües que van dels 10 als 50 euros, i això és difícil d’aguantar, perquè la venda canvia constantment, i si no estàs al dia no pots donar servei. Cal oferir sempre servei, qualitat i preu. I després també hi ha el 21% d’IVA.

—Fins a quin punt us han afectat les obres del mercat?

—Molt, no té preu. Han anat molt lentes i molta gent no ho ha pogut aguantar. A mi m’ha costat diners de la meva butxaca. Aquest era un dels carrers més cèntrics i comercials de Tarragona, i es notarà encara un temps fins que la gent recuperi la inèrcia de tornar. De totes maneres segur que tornarà a arrencar, perquè s’ha fet un mercat molt maco, que segueix sent cèntric i a peu pla.

—En tots aquests anys deveu haver passat per èpoques de tota mena.

—Sempre hem tingut una bona clientela. Hi va haver un moment eufòric, que és quan vam despegar tots, quan el seguro estava al carrer Canyelles. A Tarragona li deien el ‘carrer de l’or’, perquè hi havia molta afluència de gent, també per Correus, Hisenda, els sindicats...

—Abans de tancar heu decidit posar tot el producte en liquidació.

—Sí, liquidarem tot el gènero que tinc a casa, des del 1942. No és que tingui coses antigues, sinó que el meu producte no passa de moda, un ganivet, si és de qualitat, ho és sempre, no depèn del color del mànec. Vam pensar que, per retornar-ho a la fàbrica, seria millor que en traguessin profit els meus clients.

—I us acomiadareu d’alguna manera especial?

—Amb la meva filla estem pensant en diverses coses. Alguna cosa farem.