«M'agrada que la màgia sigui divertida i l'humor, màgic»

—Què podrà veure el públic a Las amígdalas de mis amígdalas son mis amígdalas?

—Un monòleg per riure, per riure molt. De fet, es recomana haver anat al lavabo abans per no tenir un incident a les butaques. Diuen que el riure rejoveneix i és cert. He vist a senyors riure tant que, en ple show, tornaven dins de l’úter matern.

—Com és el show?

—A mi m’encanta. Em poso vermell com una adolescent enamorada cada cop que em pregunten per ell. Jo crec que a vostè, senyora periodista, li agradarà. De les seves dues primeres preguntes, dedueixo que és una persona intel·ligent, culta i neta, així que crec que li agradarà. Fixi’s que prefereixo parlar bé de vostè abans que del meu propi show. Tot i així, no voldria ocultar que s’ha dit en nombroses ocasions que l’espectacle és una de les obres més enginyoses, brillants i poètiques del segle XXI. Ara bé, m’agradaria ocultar que he estat jo qui ho ha dit.

—El títol d’aquest espectacle és un joc de paraules i de fet els utilitza amb freqüència. D’on sorgeix aquesta passió per les paraules i la llengua?

—Les paraules són l’eina imprescindible per compartir el nostre bé més preuat: les idees, els pensaments, les opinions, els sentiments... Tot això ho compartim gràcies a les paraules. I és d’aquí d’on sorgeix el meu amor cap a elles. Donen molt i demanen molt poc.

—Com i quan va començar a inventar paraules?

—Per ser precís, el que jo faig no és inventar paraules. Rastrejo significats orfes de significants. Busco situacions reconeixibles o experiències que tots hem viscut però que no tenen una paraula que els hi doni nom. La invenció de la paraula ve després, el mèrit primer és trobar una situació que tots hem viscut i que no sabem com denominar.

—Quines són les seves preferides?

—Les que encara no he escrit. És un projecte tan interessant que crec que les millors encara no s’han creat. És un error per part de l’artista enamorar-se de les obres ja acabades. L’artista genuí, així com l’amant genuí, està pensant sempre en el que vindrà.

—Aquestes paraules inventades són la base del seu nou llibre, que es publicarà aviat. Faci’m cinc cèntims.

—Puc avançar-li el títol, però no li digui a ningú: Cambiando muy poco algo pasa de estar bien escrito a estar mal escroto. Serà un llibre on es recolliran paraules inventades per a donar nom a conceptes i situacions que tots reconeixem però que no tenen un significant que els denomini. Fa cinc anys que estic escrivint aquest llibre. Primer va ser una secció a El Hormiguero, després una secció a la ràdio i ben aviat, un llibre.

—La unió de màgia i humor caracteritza molts dels seus monòlegs, shows i aparicions televisives. Com combina aquestes dues facetes?

—Ambdues activitats són complementàries i una li dóna sentit a l’altra. Gaudeixo molt el moment de la creació. Inventar els acudits, les màgies, les metàfores visuals m’encanta. Però tot això realment té sentit quan pujo a l’escenari i ho puc veure funcionar davant del públic, escoltant el seu riure o sentint la seva sorpresa. La meva passió per la màgia enriqueix un mica el meu humor i la meva passió per l’humor fa la màgia una mica més divertida. M’agrada que la màgia sigui divertida i que l’humor sigui màgic.

—Fa uns mesos va rebre un premi de l’Acadèmia d’Arts Màgiques de Hollywood, que alguna cosa semblant a rebre un Nobel de la Màgia. Com ho va viure?

—M’ha fet molta il·lusió i va ser totalment inesperat. Rebre aquest premi implica que el meu nom estigui en una llista juntament amb alguns dels mags que més admiro. De fet, vaig aprendre tot el que se gràcies als llibres d’alguns d’aquests mags.

—A part de veure’l en teatres, el públic té cites regulars amb el seu humor a la televisió i la ràdio. Què han suposat per la seva carrera?

—M’agradaria entendre la meva carrera artística com una carrera de llarg recorregut. Jo no sóc un sprinter. Vaig fent les coses a poc a poc i com un bon corredor de maratons, avanço i no miro el rellotge. El meu repte professional, l’únic de fet, és fer el que faig cada dia una mica millor.