El pastís del Braç de Santa Tecla aplega centenars de persones a la Plaça de la Font

El repartiment del pastís del Braç de Santa Tecla va tornar a aplegar centenars de persones a la plaça de la Font en el dia que complia 15 anys. La tradició va vèncer, momentàniament, la situació convulsa que ahir es vivia arreu de Catalunya, i els tarragonins més fidels no es van voler perdre l’oportunitat de tastar una porció del pastís. En total, van repartir-se 2.000 racions i 300 més per celíacs.

«Fa quinze anys que som aquí, però cada any venim amb la mateixa il·lusió». Eren les paraules del Josep Conde, mestre pastisser de la Pastisseria Conde. Reconeixia que quan va començar aquest acte, «ens ho vam prendre gairebé com una broma», però celebrava que «s’ha arrelat a la ciutat i s’ha convertit en tota una tradició». Al seu costat, servint porcions de pastís, s’hi trobava el seu pare, fundador de la pastisseria. L’alegria el desbordava, i tal com reconeixia el mateix Josep, «és ell qui decideix venir sempre, perquè el fa molt feliç». Conde lamentava, però, que durant els quinze anys d’història de l’esdeveniment, «s’han anat quedant companys pel camí». «Hem d’ensenyar als tarragonins a saber valorar la pastisseria tradicional i no la industrial, perquè tot i que costi uns pocs diners més, no surt més cara. La salut acaba guanyant», deia.

Ballesteros, desaparegut

És tradició que l’alcalde i els regidors de l’equip de govern facin el repartiment del pastís. Ahir, però, hi eren gairebé tots –inclòs membres de l’oposició– menys l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. Francesc Roca, Elisa Vedrina, Javier Villamayor, Josep Acero, Elvira Ferrando, Begoña Floria, José Luis Martín o Immaculada Rodríguez van estar entregant les porcions del pastís als tarragonins que s’acostaven a degustar-lo.

Alguns ciutadans, però, van trobar a faltar l’alcalde. El Francesc, de 72 anys, esperava pacient a la cua el seu torn. Era el primer, i lamentava que Ballesteros no hi fos. «Vull que doni la cara», assegurava. Visiblement enfadat, no va voler allargar massa les seves explicacions, i expressava que «avui –ahir pel lector– no és el dia per parlar».

Cal dir però que l’ambient a la plaça de la Font va ser relaxat en tot moment. Com és habitual, les cues van allargar-se a banda i banda de la plaça mitja hora abans que comencés el repartiment del pastís. Gent de totes les edats, famílies senceres i grups d’amics van reunir-se per menjar el pastís, en el que ja s’ha convertit en una tradició.