«Els desnonaments són el tema més recurrent als curtmetratges presentats»

—Aquesta és la segona edició del Psicurt i la xifra de curtmetratges presentats s’ha triplicat respecte a l’any passat. Quina valoració en fa?

—Enguany s’han presentat més de 300 treballs. Estem molt contents, perquè això vol dir que el festival ha tingut ressò i que hi ha molta gent que hi ha cregut.

—Les bases del Psicurt estableixen que els treballs han de centrar-se en l’àmbit de la salut mental. Quin és, aquest àmbit?

—Aquesta és una qüestió que és important aclarir. No estem parlant només de patologies, també busquem emocions, sensacions, fets que ens poden alterar de manera positiva o negativa. Si et toca la loteria, per exemple, segur que t’afectarà d’alguna manera.

—Així doncs per exemple, el curtmetratge que va guanyar l’any passat, quina història explicava?

—El guanyador va ser La jaula, de Nacho Solana. Era la història d’un home molt estressat a la feina, perquè li demanaven molt. Tenia dona i un fill, i un bon dia va decidir que plegava. Quan ho va dir al cap, aquest li va explicar que justament estava a punt d’ascendir-lo, i això li crea un altre dilema.

—El Psicurt és una iniciativa del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya a Tarragona (COPC). De quina manera els curts del festival esdevenen material de treball?

—Un dels objectius que busquem amb aquest festival és que els curts puguin servir després del festival. Durant l’any el COPC fa diverses jornades de treball en què fa servir aquests curts com a eines de treball, projectant-los de nou.

—En un certament d’aquesta tipologia, què valora el jurat?

—El jurat del Psicurt està format per persones del món del cinema i per membres del COPC. Per tant hi ha dos criteris de puntuació, d’una banda la qualitat tècnica i artística, i de l’altra el tractament que es fa dels aspectes relacionats amb la salut mental.

—A més de la secció oficial, el Piscurt té l’Educurt, adreçada als joves. Per què us interessa el seu punt de vista?

— L’Educurt ja el vam fer l’any passat i va anar molt bé. Aquest any el president del COPC, Jaume Descarrega, i jo mateix, hem anat als instituts a explicar què és l’Educurt, i ens hem endut la grata sorpresa de tenir prop de vint instituts inscrits, entre els quals n’hi ha dos de Reus, un de Tarragona i un de Vila-seca. Ens interessa que, des del seu punt de vista, els joves facin exposició dels temes que els preocupen.

—Us heu trobat amb temes recurrents?

—Sí. En el cas de l’Educurt, els joves s’interessen sobretot per l’assetjament escolar, les relacions de parella i el mal ús de les tecnologies. En el cas del Psicurt, els desnonaments i les seves conseqüències estan molt presents. També els límits de la sexualitat, el ser o no ser, el fer el pas cap al canvi de gènere.

—A més de dirigir el Psicurt, també és director del FICVI, el Festival de Curtmetratges de Vila-seca, i ha dirigit diversos curtmetratges. Què creu que fa tan atractiu aquest format?

—La meva opinió personal és que un bon curt és com un bon acudit: si és breu i concís té més gràcia que si l’allargues. Els curtmetratges tenen el poder d’explicar històries que t’arriben de forma immediata, directa. Hi ha curts d’igual minutatge que, quan els has vist, el que és bo sempre sembla més curt.