«L'experiència de l'huracà Harvey va sobrepassar tot el que em podia imaginar»

Víctor Corbella, tarragoní de 38 anys, va marxar de Tarragona a estudiar a Normandia un Màster en Refinatge de Petroli amb la intenció de passar només un parell d’anys. Han passat 13 anys i no ha tornat. La seva carrera professional l’ha portat a viure a París, a Anglaterra i als EUA. Primer a Philadelphia i ara a Texas. Va viure en primera persona una experiència que mai hauria imaginat, el pas de l’huracà Harvey.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—Texas és molt diferent dels altres llocs dels EUA on havia viscut o que havia visitat en el passat. Es una societat conservadora, molt religiosa, negacionista sobre la teoria de l’evolució, pro-Trump, anti-Obama, no creuen en el canvi climàtic, etc. La gent és molt educada. Crec que la manera de ser de la gent d’aquí és el que més m’ha sobtat d’ença que vam arribar.

—Aquest mes d’agost vau viure en primera persona l’arribada de l’huracà Harvey, com van ser aquells dies?

—Quan arribes, des del primer dia tothom et parla de l’estació d’huracans, de juny a novembre, et diuen: s’ha d’estar preparat, tenir menjar en llaunes, aigua en ampolles, garrafes de gasolina, maletes fetes, llanternes i piles, diners en metàl·lic... Res del que et puguin dir és suficient per a que realment estiguis preparat per a rebre un huracà. La realitat ha sobrepassat tot el que et podies imaginar. Han sigut uns dies de molta incertesa, molt d’estrès i molta angoixa. Angoixa de no saber si l’aigua pujarà com per inundar casa teva, angoixa de no saber si et quedaràs atrapat o podràs marxar. Molta gent va quedar atrapada als embussos, es va quedar sense gasolina i l’huracà els va enxampar a dins dels seus cotxes al mig de l’autopista. En el nostre cas, el dilluns 28 d’agost al matí, vam descobrir que estàvem atrapats a casa. Els carrers estaven inundats per la pluja i el nostre cotxe no podia circular. Aquella nit, ni la meva dona ni jo, vam poder dormir mirant per la finestra com el nivell de l’aigua pujava sense parar, a la vegada que la intensitat de la pluja augmentava rabiosament. El dimarts 29 d’agost al matí vàrem perdre el subministrament elèctric i l’aigua ja estava a uns 3 metres de la nostra porta. Un amic que té un gran cotxe amb suspensió sobre-elevada va oferir-se a treure’ns de casa. Vam acceptar la proposta sense pensar-ho dues vegades.

— Com es va comportar la gent en aquells moments?

—Amb un gran esperit de col·laboració i ajuda de tothom. Creiem que les autoritats i la població es van veure completament sobrepassats per les conseqüències de l’huracà. Ningú es va imaginar que plouria tant. Ni jo tampoc. He après una lliçó que no oblidaré mai: el proper cop que s’apropi un huracà, marxarem terra endins independentment del que diguin les autoritats.

— Texas va ser un dels estats on el domini de Trump va ser més notori a les darreres eleccions, com s’ha viscut el triomf del magnat aquests mesos?

—Aquí s’idolatra a Trump. Qualsevol cosa que digui o faci, la troben ben dita o feta. Odien, literalment, odien els polítics de l’establishment. Detesten que els diversos governs vulguin regular-los i els carreguin amb més i més impostos.

—Recomanaria l’estat de Texas per anar a viure o per treballar?

Aquí la taxa d’atur és molt baixa... al voltant del 4%. Sí que el recomanaria sempre i quan es vingui obert d’esperit i llest per a adaptar-te.

— Què és el que més troba a faltar de casa?

—La meva família, els meus amics, les tradicions de Catalunya, el menjar de la meva mare.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Només de vacances. Encara que tot és possible.