COMERÇ
L'imant de l'Amfiteatre romà és el souvenir més demanat pels turistes
Les flamenques, els toros i les guies van a la baixa i gairebé ha desaparegut el barret mexicà
Imants, gots de xopet, postals, barrets i figures de castells i romans han estat el top five dels souvenirs més venuts aquest estiu a Tarragona. I dels imants, el més sol·licitat ha estat el de l’Amfiteatre romà. Les flamenques i els toros van a la baixa, tot i que encara es compren, però la seva presència en les botigues ha passat a ser testimonial. Dels barrets mexicans, pràcticament ni rastre.
Una de les botigues de souvenirs que porta més anys oberta és la que Jordi Olivar té al pla de la Seu. El que més s’ha venut aquest estiu han estat imants i postals, tot i que «també ens demanen boles de neu i tasses i gots de xopet amb imatges de Tarragona». Per causa de la temperatura, «els turistes compren barrets per protegir-se del sol, i vanos els dies que la calor és més fort», va dir. «Els souvenirs que abans es compraven per tenir un record de Tarragona han passat a la història i ara el client adquireix productes per a consum propi, com polseres o peces de bijuteria». Olivar va indicar que «el que més es ven són imants, com els de castells, però l’imant estrella és el de l’Amfiteatre, una de les targetes de visita de la ciutat».
Mentre que de guies gairebé no se’n venen, perquè el turista consulta la informació mitjançant el mòbil, «és curiós que encara es compren moltes postals», va dir Olivar, qui va afegir que «ara el turista intenta treure’s pes del damunt i, per això, ha substituït la tecnologia per la incomoditat de portar una guia que pesa més i ocupa lloc». Per altra banda, aquest comerciant va afirmar que «la flamenca i el toro són estereotips en desús».
Al carrer Major hi ha diverses botigues de souvenirs. En una regentada per una persona d’origen estranger –Souvenirs Tarragona– que va preferir no facilitar el seu nom, va explicar, com a curiositat, que «el turista rus compra molts plats de ceràmica amb imatges de la ciutat», i va remarcar que «la gent gran, sobretot dones, col·leccionen didals, i la jove gots de xopet». En aquesta botiga, els productes turístics més venuts també són imants i postals, però «el que més crida l’atenció són objectes amb imatges de castells i de romans». Els francesos són els que més postals compren, però menys que altres anys, i flamenques i toros són productes que a cada any es demanen menys».
Picnic, botiga també ubicada al carrer Major, ha venut molts objectes de Santa Tecla durant les passades festes de la patrona de la ciutat. William Wilson va comentar que «el que més venem són barrets i xopets de Santa Tecla». I a la botiga Baracoa, la resposta va ser que «el més venut són imants de Tarragona i de Barcelona».
Jordi Olivar va aprofitar la presència de Diari Més per reivindicar una marca que hauria de ser conjunta. Olivar va explicar que «a Tarragona venem cases de Gaudí que estan a Barcelona» i, en la meva opinió, «seria bo que a Barcelona també es posessin a la venda productes amb imatges de Tarragona i d’altres llocs de Catalunya». Olivar és de l’opinió que «Tarragona hauria de promocionar-se sota la marca Costa Daurada» i que aquesta nomenclatura «unifiqués tot el territori i no només la costa, també l’interior, on tenim una gran oferta».