«M'imagino els esclaus a la Pedrera»
El Mèdol ofereix un passeig per un dels espais més singulars de Tarraco i el seu passat romà
Un incendi a la pedrera del Mèdol l’any 2010 va posar al descobert que l’espai d’extracció de pedra en època romana més important de Tarraco era d’una extensió considerablement major de la que es pensava. Quatre anys després, Abertis, propietària dels terrenys on està enclavat el monument, declarat Patrimoni de la Humanitat, obria les portes a un espai molt renovat, de major extensió, amb diversos punts d’observació distribuïts pel recinte. A més, es va procedir a l’adequació de camins per poder accedir-hi al punt més elevat, des d’on s’albira el Clot, sector on es troba l’Agulla del Mèdol i que, per motius de seguretat, és l’únic espai tancat a les visites. No obstant això, atalaies localitzades de manera estratègica permeten una magnífica visualització de la zona més emblemàtica del monument.
La intervenció d’Abertis va permetre recuperar per a la ciutat un dels seus símbols d’època romana i posar-lo al dia, fins a l’extrem que els tarragonins que no hagin visitat la pedrera en els darrers quatre anys descobriran, quan ho facin, un Mèdol més extens i molt diferent del que es coneixia abans de l’incendi del 2010. La crema de massa arbòria va fer aflorar murs de pedra impactants, amb la traça de centenars de carreus a punt de ser extrets i blocs que descansen a terra on s’observen les marques deixades pels picapedrers.
José Ignacio i Raquel, veïns d’un poble proper a Donostia, van aprofitar que passaven uns dies de vacances a Tarragona per visitar la pedrera romana. «És molt interessant i, a més, estem gaudint d’un clima molt bo», van dir. «És impressionant pensar que tot això es va fer a pic i pala, amb l’esforç de moltes persones i amb pocs instruments», va apuntar Raquel.
Per la seva banda, Yolanda, de Barcelona, i Loli, també nascuda a la capital catalana però resident a Tarragona, van dir que «causa sensació com van rebaixar nivells de pedra, com van extreure els blocs de la muntanya: és una passada». Loli, que treballa a la Móra, va reconèixer que «mai havia vingut al Mèdol i, ara que he vist la pedrera, penso que és una visita molt recomanable». La seva cosina Yolanda va subratllar que, durant el recorregut pels diversos espais de la pedrera, «m’he imaginat aquest lloc ple de persones treballant, suposo que la majoria eren esclaus, i m’ha produït esgarrifança». «Pobra gent», va exclamar, per remarcar que «d’aquí van treure pedres per fer el Teatre, l’Amfiteatre i grans edificis de la ciutat romana de Tarraco».
Una parella alemanya que passava uns dies en un càmping de Tamarit, Thomas i Manuela, va elogiar la zona i va dir de la pedrera romana que és «un espai molt bonic, impressionant». La parella va recórrer el monument bocabadada i, en finalitzar-lo, va assegurar que «hem pogut veure sobre el terreny com es treien les pedres per fer les cases fa dos mil anys perquè, fins i tot, en alguns carreus es veuen les marques dels picapedrers».
La visita a la pedrera del Mèdol és gratuïta i es pot accedir al monument per dos accessos. Un es fa des de l’interior de l’àrea de servei de l’autopista AP-7, que permet arribar-hi amb cotxe fins a pocs metres del monument i on està ubicat el centre d’interpretació, i l’altra finalitza en un estret camí que comença pocs metres més enllà del pont de l’autopista, en la zona de la gran rotonda de la Móra, ontambé conflueix l’N-340.
Cal dir que el monument s’hagués pogut complementar amb una muntanya localitzada a pocs metres de distància i formada per centenars de carreus que va aparèixer a la zona quan es va construir l’autovia A-7, però que malauradament va ser desmuntada.