La manifestació més multitudinària de la història «atura» Tarragona

La manifestació més multitudinària de la història. Un dia per recordar. Una jornada reivindicativa que es gravarà en la memòria de molts. La vaga general viscuda ahir, altrament anomenada Aturada de país, va dur als carrers de Tarragona desenes de milers de persones. La ciutat es va quedar completament aturada des de primera hora del matí i van ser molt pocs els comerços que van aixecar les persianes. Els motius, la violència policial que va reprimir el poble català el dia 1 d’octubre, la validació dels resultats del referèndum i una primera intenció d’assentar les bases del que segons molts serà, immediatament, la República Catalana.

A les sis de la tarda, la plaça de la Font obria pas a la capçalera de la manifestació. La pancarta amb el lema «Democràcia», portada per membres d’Òmnium, l’Assemblea, Esquerra o la CUP, avançava enmig d’un silenci sepulcral. Cap consigna. Cap crit. Tampoc aplaudiments. Els signes es convertien en paraules amb els braços alçats. Així va rebre la multitud als que són, per a molts, els herois del referèndum: els Bombers. La marxa va recórrer els carrers i va aturar-se davant de l’IES Tarragona per retre homenatge als ferits de les càrregues policials. Després, van arribar els parlaments a la plaça Imperial Tarraco. «Ens han tocat. Ens han fet mal. Però avui som aquí, perquè davant d’un poble alçat, no s’hi pot fer res», va dir la presidenta d’Òmnium a la ciutat, Rosa Maria Codines. Els sindicats van encapçalar la marxa, que va tornar a la plaça Imperial Tarraco. «Aquest dimarts, hem plantat cara a la repressió», va dir la secretària general de la CGT a Tarragona, Montse García.

Un matí intens

Quan el sol encara no brillava amb tota la seva plenitud, Tarragona ja tenia vida. Activitat per frenar l’activitat. Els piquets van funcionar a la perfecció i van paralitzar la circulació durant tot el matí. Els tres ponts que salven el Francolí estaven tallats. Carreteres principals com la T-11 o l’A-7 també van romandre aturades durant molta estona. I a falta de pocs minuts per les onze, la plaça Imperial Tarraco ja estava completament plena. Milers de persones van començar a marxar Rambla avall per tancar un dels centres comercials més reconeguts. Les persianes, però, estaven abaixades.

Al començament del carrer en honor al president Josep Irla, desenes de persones miraven amb atenció els moviments dels efectius de la Policia Nacional, situats uns metres més avall. Els insults i les provocacions eren apagades instantàniament. Res no podia tacar el pacifisme d’una revolució construïda a partir de la pau.

La manifestació, que improvisava el seu recorregut, va acabar a les portes de l’Ajuntament. El «Ballesteros dimissió» va sonar més fort que mai. Rubén Viñuales (Ciutadans) va ser increpat quan es dirigia a les portes de l’Ajuntament amb una plaça plena a vessar. I Jordi Martí i Laia Estrada (CUP), que van tenir problemes per accedir al consistori, van ser ovacionats quan van penjar l’estelada d’un dels balcons de l’Ajuntament.

El denominador comú de les mobilitzacions convocades arreu del país va ser la protesta contra les actuacions policials durant la jornada del referèndum. Els drets dels treballadors i les bases de la «nova República», però, també hi van ser presents. Són temps de canvi. Passi el que passi, res no tornarà a ser igual. Els clavells vermells han arribat per quedar-se.