Un solar de Vidal i Barraquer va contenir un dipòsit votiu romà
La hipòtesi dels arqueòlegs és que podria tractar-se d’un espai dedicat a una divinitat fluvial
El recorregut que el passat diumenge va fer un grup d’aficionats al món romà pel conjunt patrimonial de la Part Baixa, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, va aportar una sorpresa als participants. El conductor de la visita, el catedràtic d’Arqueologia Clàssica de la URV Joaquin Ruiz de Arbulo, va revelar una informació poc coneguda a Tarragona. En el curs d’una prospecció que es va fer en el solar de l’antiga fàbrica de sobre, on actualment es troba el número 27 de l’avinguda Vidal i Barraquer, els arqueòlegs dirigits per Moisés Díaz, Marc Gimeno i Inmaculada Mesas van descobrir en un forat un espai votiu d’època romana excavat a la roca, «amb unes ofrenes de fusta molt boniques que corresponen a un santuari fluvial, un fet que és inèdit», va dir Ruiz de Arbulo. Mentrestant, Moisés Díaz va explicar a Diari Més que, entre les ofrenes, hi havia «una escultura antropomòrfica esquemàtica d’un cap, una cama de petites dimensions i diverses estaques». Aquest espai, datat en el primer quart del segle I aC, estava vinculat a la zona portuària de Tarraco i es trobava en l’àrea d’influència del riu Tulcis (Francolí).
En l’informe que van confeccionar Díaz, Gimeno i Mesas es detalla que «es van localitzar diverses estructures i un singular dipòsit voitu d’època pre-augustal». En aquest espai també es van trobar restes posteriors, d’època visigòtica. Per poder arribar a les restes, «el primer que fèiem en començar la jornada era extreure aigua de la capa freàtica mitjançant bombes».
Els arqueòlegs que van supervisar l’excavació van subratllar que «la troballa més destacada i antiga» va ser «un dipòsit votiu localitzat dins d’una petita fosa, un forat de 75 centímetres de profunditat i 80 de diàmetre que es va fer un cop regularitzat el terreny natural rocós amb una capa de terra compactada». La sorpresa dels arqueòlegs va ser quan van comprovar l’existència del dipòsit votiu».
En l’informe, els arqueòlegs remarquen que el tipus de peces trobades són representacions que també es troben «al santuari salutífer de les fonts del Sena, situades a uns quaranta quilòmetres de Dijon, i altres similars apareixen al costat del riu Allier, a la ciutat de Magny-Cours, també a la regió centre-oriental de França». «Això ens fa pensar que aquest dipòsit votiu, i les estructures que es van erigir per damunt en el segon quart del segle I aC, puguin estar relacionades amb un lloc de culte en una zona sacralitzada, potser en honor, en aquest cas, al Tulcis, com és el cas de les fonts del Sena per a la divinitat del riu, la deessa Sèquana, si bé és una hipòtesi que no podem confirmar actualment».