«Gent de tot el món ens pregunta què està passant a Catalunya»

Laura Domènech va emprendre la seva aventura australiana amb la seva cosina fa poc més d’un mes. Tot i que encara s’estan adaptant, l’amabilitat i el civisme que han trobat els hi està posant molt fàcil.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Principalment va ser perquè tenia moltes ganes de veure món i viure l’experiència de descobrir un altre país com una local més. El tema de l’idioma també va ser una part fonamental. Volia millorar el meu anglès i havia arribat a un punt en què l’única manera realment d’avançar era marxar a un país on es parlés aquest idioma.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—La primera impressió va ser molt bona. Aquí la gent és molt atenta i estan completament acostumats als estrangers, només cal passejar per centre (en el meu cas de Brisbane) per adonar-te que la majoria de gent no és australiana. Per posar un exemple, el propietari de la casa on ara estem vivint la meva cosina, Grisel·la Domènech, i jo (les dues hem emprès aquesta aventura juntes) va venir a buscar-nos les maletes a l’hostal on ens allotjàvem i ens les va deixar a la que seria la nostra habitació. I, tot això, simplement per fer el favor.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat.

—Depèn en quins aspectes. Tenen molta part de la cultura anglesa, però per altra banda, són molt més oberts, divertits i els hi agrada molt xerrar i conèixer gent. És molt típic anar al mercat al cap de setmana i que dos o tres venedors et preguntin d’on ets o quant de temps portes vivint a la ciutat. Però, la veritat és que l’adaptació és fàcil, tenint en compte que estem a 17.000 quilòmetres de casa.

—Quines són les diferències entre Brisbane i casa seva?

—Els hàbits alimentaris és el que portem pitjor de tot, sobretot els espanyols. Aquí esmorzen molt aviat, a les dotze del migdia ja dinen i el sopar és cap allà les sis de la tarda. Les botigues tanquen a les cinc i els supermercats una mica més tard, però ja ens ha passat més d’una vegada voler anar comprar alguna cosa i trobar que estaven tancant! I és que, quan ells pensen en què fer per sopar, nosaltres encara discutim que berenem. Una altra cosa que ens ha sobtat molt també és la qualitat de vida que tenen. En feines d’hostaleria pots cobrar 18-25 $ l’hora (entre 16-17 euros per hora), si ho multipliques per una jornada completa de 40 hores.... Podeu fer els càlculs!

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Brisbane és la capital de l’estat de Queensland (costa est del país), està dividida pel Brisbane River i té prop de 2,5 milions d’habitants. El centre de la ciutat és relativament petit i és on es poden veure la majoria de grans edificis, envoltats de sorprenents jardins que apareixen del no-res.

—Com es veu Catalunya des d’allà?

—Som molts els catalans que hem viscut molts moments de tensió i neguit des dels antípodes i hem connectat constantment amb la família i amics, mirant vídeos, fotografies... Han estat dies molt durs de viure tan lluny de casa però les notícies han arribat fins aquí i gent de tot el món pregunta que és el que està passant.

—Alguna experiència que has viscut d’ençà que vas arribar que vulguis destacar?

—Segurament és molt típic però, per a mi, el fet de poder anar a Lone Pine, que és un santuari de coales als afores de Brisbane, i poder veure prop coales, cangurs, dingos wombats, dimonis de Tasmània, entre altres animals, va ser un somni fet realitat. Són alguns dels animals que sempre havia volgut veure en directe.