«Volem que les persones que tenen documentació gràfica, escrita o oral ens la portin»

—Quina època queda recollida en l’exposició fotogràfica que inauguren aquest divendres a l’Arxiu?

—La nostra pretensió és recórrer la història dels més de cent anys que fa que a Tarragona hi ha entitats dedicades a l’excursionisme. Això no coincideix exactament amb la vida del Centre Excursionista Tarragona, perquè el seu naixement és posterior. La mostra té com a punt de partida l’any 1895, quan es funda a Tarragona la Secció Excursionista de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, i és la primera secció d’excursionisme que hi va haver a la ciutat. El CET neix l’any 1972, per la fusió del Grup Excursionista Muntanyenc (1923) i l’Agrupació Excursionista Ginesta (1929).

—Què ens mostren, les fotografies d’aquella primera època?

— N’hi ha de molt antigues que no les hem pogut posar perquè han perdut molta qualitat. Però la gran diferència respecte a avui dia és sobretot la vestimenta dels excursionistes, les maletes, la corbata que porten... Però en realitat la resta de coses no han canviat tant. El que sí que en aquella època era molt diferent era la vida associativa. Com que no tenien els mitjans de comunicació que tenim ara, hi havia més necessitat de trobar-se. Pel que fa a les sortides, solien fer coses per la vora de casa, rutes properes a Tarragona o Reus, com a molt cap al Priorat, però poca cosa més.

—Quina quantitat de material tenien i com s’ha fet la selecció de les fotografies que finalment seran exposades?

—Teníem moltíssimes fotos. El propi Arxiu també tenia material. Decidir quines escollíem ha sigut una mica complicat, però hem partit de la idea de seguir el fil temporal des del 1895. Després també hem seleccionat aspectes concrets que potser donen més valor a la foto, com ara la dificultat d’una ascensió. També és de destacar tot el material aportat per la família Lerín, qui va ser un dels més importants excursionistes dels anys 30 fins als 60, i que va fer molt bona feina, amb fotografies molt interessants. Ells donaran material a l’Arxiu, igual que també ho farem nosaltres, tant documentació gràfica com escrita.

—Amb aquesta exposició els ha servit per fer un repàs exhaustiu de la història de l’excursionisme local?

—El que mostrem són imatges que formen part de la nostra història, però també n’hi ha moltes que s’han perdut. Fa poc em va escriure una senyora per dir-me que el seu pare havia treballat amb el Muntanyenc en la construcció del refugi. Li vaig dir, «doncs això és or, vingui i expliqui-ho, i si té fotos, porti-les». El que vull dir és que també volem que aquesta exposició cridi l’atenció de la gent perquè qui pugui aportar més documentació gràfica, escrita i oral, vingui. A nosaltres ens interessa molt.

—I amb totes aquestes fotografies recollides per a l’exposició i tota la feina d’investigació que s’ha dut a terme per muntar-la, preveuen elaborar algun tipus de material divulgatiu?

—Sí, precisament ens interessaria molt que alguna persona que, per exemple estigui estudiant Història, pugui agafar tot aquest material per fer, per exemple, un treball de fi de carrera. No hi ha res publicat, i ens agradaria molt que algú s’hi enganxés. Els inicis de l’excursionisme a Tarragona, per exemple, són molt diferents dels de Reus o Barcelona. Aquí arrenca d’una base obrera, mentre que a les altres dues ciutats el moviment té un origen més burgès. Pensem que aquest tipus d’informació es podria treballar més, i per això voldríem que algú ho agafi i en pugui fer un treball més extens i elaborat. Aprofito per fer una crida des d’aquí a les persones que puguin estar interessades.