Diari Més

D'Amposta a Toronto: Andrea Maqueda Gómez

«Canadà és ple de zones verdes i parcs, mires arreu i tan sols hi ha arbres»

Graduada en Periodisme, aquesta jove ampostina ha decidit deixar la seva zona de confort i posar-se noves fites a un país totalment desconegut

Andrea Maqueda a la seva nova ciutat d'acollida, Toronto.

«Canadà és ple de zones verdes i parcs, mires arreu i tan sols hi ha arbres»Cedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’Andrea Maqueda, d’Amposta i amb 24 anys, ha decidit donar un tomb a la seva vida i, després d’estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili, ha decidit iniciar una nova experiència al Canadà i, concretament, a Toronoto, on hi està establerta des de fa tan sols un mes.

— Quins motius l’han portat a marxar d’Amposta i anar a Canadà?

— Em sentia estancada i necessitava sortir de la meva zona de confort, viure noves experiències, posar-me nous objectius i vaig decidir que era hora de sortir del niu i marxar. Vaig triar Canadà perquè és un país totalment diferent al nostre, amb una llengua i costums diferents. També diuen que la gent és molt respectuosa, així que vaig pensar que seria un bon país i, de pas, practicar l’anglès i posar-me a prova.

— Quan va arribar a Toronto, quina va ser la seva primera impressió? Era el que esperava?

— El primer que vaig pensar va ser: «És tot com a les pel·lícules de Hollywood!», des dels carrers, a les senyalitzacions, els cotxes... També em va sorprendre el fet que aquí ningú et mira, tothom va a la seva. Sembla que et respecten molt.

— Algunes diferències entre Espanya i Canadà?

— Sobretot, la multiculturalitat. Pots trobar asiàtics, àrabs, llatins, europeus, de tot el món. Un altre aspecte diferencial és la gran quantitat de zona verda. Hi ha molts arbres i parcs i, aquests, són enormes. He intentat visitar un i tan sols vaig poder veure una quarta part, de com de gran arriba a ser. De fet, si estàs en una zona alta i mires, entre edifici i edifici, tot són arbres. No es veu ni carretera ni vorera.

— Hi ha alguna cosa que trobi a faltar de Catalunya?

— El que més trobo a faltar, a més a més de la família i els amics, que hi estic molt unida, és el menjar. Aquí pots trobar plats de tot el món, des de japonès, coreà, vietnamita, marroquí, llatí, tot el que vulguis, però com el menjar de casa no hi ha res. Tinc moltes ganes de menjar pa amb tomaca i una truita de patata, o el plat d’arròs, fesols i arròs que fa la meva mare. D’altra banda, una altra cosa que trobo molt a faltar és el clima, perquè aquí a l’hivern es pot arribar al -30ºC, i ara mateix estem a 8ºC i vaig amb bufanda. Fa molt de fred.

— Té intenció de tornar aviat a casa?

— Em vull quedar, almenys, cinc mesos més i, després, tornar a casa i a veure què sento, si ho trobo a faltar o no, si vull marxar a un altre lloc, tornar al Canadà, quedar-me a casa o anar a Barcelona. El futur el tinc una mica incert. De moment, vull aprofitar la meva estada.

tracking