Una veïna desnonada no pot tornar al pis per recuperar la seva cadira de rodes

Una veïna discapacitada de Tarragona, María del Carmen Reche, va rebre fa mig any una ordre de desnonament del seu pis per impagaments. Reche vivía amb el seu fill petit de 9 anys al carrer d'Orosi de Tarragona.

Fa un mes, la inmobiliària va decidir donar-li una setmana de marge per desallotjar l'habitatge, segons la veïna «em van dir que si el dia i a l'hora establerta no estàvem fora es presentarien amb les autoritats per fer el desallotjament definitiu». «Va ser l'assistenta social qui em va trucar per confirmar-me el dia i l'hora per al desallotjament», afegeix.

«La inmobiliària va cambiar el pany de la porta de casa», explica Reche, i a conseqüència va haver d'abandonar l'habitatge de manera inmediata.

Les persones que li van fer el trasllat de les pertinences van deixar la seva cadira de rodes elèctrica, la scooter com diu Reche, per a l'últim viatge perquè «a l'agafar-la se'ls va escapar i es va trencar una de les bateries». Segons Reche, «comptaven amb tenir ajuda per aixecar-la, però no van poder i la van deixar allí». És per això que la scooter es va quedardintre del pis, juntament amb la rentadora i alguna de les seves pertinences sense poder recuperar-ho.

María del Carmen té un 75% de discapacitat de cintura cap avall, no pot caminar, i l'han hagut de deixar una cadira de rodes, però assegura que «és una mica inestable a l'hora de pujar la rampa de casa» i que per això no pot sortir sola.

Actualment, la veïna viu a un pis que li va buscar l'assistenta a Sant Pere i Sant Pau i assegura que «els veïns i familiars m'estan ajudant a portar el meu fill a l'escola i també a fer la compra», degut a la situació que està vivint.

L'afectada afegeix que «des de la inmobiliària no em deixen posar en contacte amb el propietari per a que pugui recuperar lascooter»i «estic esperant que surti una ordre judicial per poder tornar al pis i recuperar les meves pertinences», però assegura que «tinc la certesa de que no les podré recuperar».

Reche demana que si hi ha algú que vulgui donar-li alguna cadira de rodes elèctrica «seria la dona més feliç del món, perquè em sap molt greu no poder portar al nen a l'escola», afegeix la veïna.