L'Arqueològica proposa canviar la Creu de Sant Antoni per una rèplica

La conservació del creuer de terme medieval localitzat al passeig de Sant Antoni és motiu de preocupació per a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, (RSAT) entitat que aconsella «fer una bona còpia amb materials resistents com són les actuals resines, amb pols de marbre o similar», i que l’original sigui traslladat, per a la seva protecció i conservació, al Museu d’Història de Tarragona, segons informa al seu web la veterana entitat, que des del 1844 es preocupa pel patrimoni arqueològic i monumental de la ciutat.

L’Arqueològica comenta en el seu article que el creuer de terme hagués pogut resultar malmès durant el fort temporal de pluja i vent del passat octubre. Com a resultat d’aquell episodi meteorològic, una mèlia centenària que hi havia a pocs metres de distància del creuer, conegut com a Creu de Sant Antoni, va caure a terra. «La fortuna va fer que l’arbre caigués al costat contrari i no al damunt del monument», diu.

L’Arqueològica subratlla que la desaparició de la mèlia «ha deixat el creuer més visible i ara es fa evident la qualitat del grup escultòric, i al mateix temps augmenta la preocupació per la seva conservació». L’entitat apunta que, «salvada per la sort, en caure l’arbre cap a l’altre costat, ara el perill més gran per al monument és la contaminació atmosfèrica i l’erosió». La veterana entitat recorda que «un estudi fet fa uns anys pel doctor José Sánchez Real mostra una obra escultòrica remarcable que cal protegir abans no sigui massa tard» i, per aquest motiu, remarca la necessitat del seu trasllat a un espai més segur.

Destaca de la creu que té la imatge de Crist, a un costat, i la de la Mare de Déu dels Dolors, a l’altre. En els extrems sobresurten quatre caps de nen. La creu està suportada en un templet de forma octogonal i en cada una de les cares i hi ha la imatge dels sants Magí, Fructuós, Pere, Pau Antoni i Josep, i de les santes Tecla i Llúcia.

La creu actual, construïda l’any 1604, no és la primera que es va posar en aquest indret situat fora muralles, ja que la primera s’hauria col·locat el 1384. L’any 1299 l’orde mercedària va construir un convent a la zona que, setanta-sis anys més tard va traspassar als Pares Antonians de Valls. La constitució de la nova comunitat de frares va ser la causa que amb el temps, el portal de la muralla més proper al convent, rebés també el nom de Sant Anton, com se’l coneix en l’actualitat.