Un carrer durà el nom d'un magistrat i militar tarragoní assassinat per ETA

José Francisco Querol Lombardero, magistrat i militar tarragoní assassinat per ETA el 30 d’octubre del 2000, tindrà dedicat un carrer a la ciutat, concretament el vial d’accés a les urgències de Joan XXIII. L’àrea de Cultura, Festes i Patrimoni de l’Ajuntament va prendre aquesta decisió el 14 d’abril del 2016, que actualment està sotmesa a informació pública. L’Ajuntament també batejarà un tram del carrer Ixart a tocar amb Estanislau Figueras com a plaça de la Dona Treballadora i dedicarà una placeta a l’arquitecte modernista Josep Maria Pujol de Barberà entre l’edifici del Mercat Central, del que és l’auto, i Cristòfor Colom.

El dilluns de la setmana passada es van complir disset anys de l’assassinat a Madrid, en atemptat terrorista perpetrat per ETA, de José Francisco Querol Lombardero, fent esclatar un cotxe carregat amb 30 quilos de dinamita coincidint amb el pas del vehicle en què es desplaçava el magistrat de la Sala Cinquena del Militar del Tribunal Suprem i general de l’Armada. En l’atemptat també va morir el seu escorta, Jesús Escudero, i el xòfer del seu cotxe oficial, Armando Medina. L’explosió, que va causar 64 ferits, un d’ells molt greu, i va causar danys a 400 habitatges, es va produir en l’encreuament del carrer de Torrelaguna amb l’avinguda de Badajoz i va afectar un autobús municipal, que va servir d’escut a una desena de transeünts.

Aquest atemptat va elevar a 19 les víctimes mortals d’ETA després del final de la treva que mesos abans havia anunciat la banda terrorista.

Procedent del Cos Jurídic de l’Armada, Querol Lombardero va arribar al Suprem l’any 1992, quan amb prou feines li quedaven 15 dies per passar a la reserva com a general jurídic. Una oportunitat que li va portar directament a la Sala del Militar com a número u de la terna presentada per Defensa al Consell General del Poder Judicial.

Persones que el van conèixer, van definir Querol Lombardero el dia de la seva mort com un «home molt familiar, tradicional, molt religiós, però d’una senzillesa i humanitat que sorprenia des de la responsabilitat del seu càrrec». També el van definir com «un conservador intel·ligent i responsable» i «un demòcrata identificat amb el sistema constitucional».

Querol Lombardero pertanyia a una família de jurídics militars de l’Armada i durant quaranta anys va exercir a la ciutat gallega de Ferrol. El seu pare, Fernando Querol, va ser autor d’un manual de Dret Penal militar, clàssic en el gènere i amb el qual han estudiat generacions de jurídics de l’Armada.

Pujol de Barberà

Una placeta localitzada en l’accés sud del Mercat Central portarà el nom de l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà, nascut a Tarragona el 1871 i traspassat a la mateixa ciutat el 1949. A més de ser arquitecte municipal durant quaranta-dos anys, Pujol de Barberà va construir diversos edificis modernistes, com l’Escorxador –seu del rectorat de la URV–, la Cooperativa Obrera Tarraconense o l’antic Col·legi La Salle.

Per altra banda, un reduït espai localitzat entre els carrers Ixart i Estanislau Figueras passarà a denominar-se plaça de la Dona Treballadora. Aquesta és la resposta de l’Ajuntament a una petició que li van formular diverses entitats de la ciutat de Tarragona.