«Em sorprèn que sempre mengen dues llesques de pa amb salsa i embotits»

L’Anna va decidir tirar-s’hi de cap quan li va sortir l’oportunitat de fer realitat un dels propòsits de la seva vida: viure una temporada a l’estranger. Ara aquesta tarragonina ens explica l’experiència dels primers sis mesos a Ensched.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Sempre que s’acosta el final d’una etapa comencen a sorgir els dubtes. Cada vegada veia més a prop la graduació i no sabia què fer un cop recollís el diploma. Un dia a la universitat, va venir una empresa a explicar-nos el seu projecte. Busquen a dentistes que vulguin anar als Països Baixos a treballar però abans han d’aprendre holandès. Donant-li voltes i més voltes amb la meva família i parella, vaig decidir llençar-m’hi. A vegades la idea em semblava una mica esbojarrada, aprendre holandès des de zero, començar a treballar sense tenir experiència... però després pensava: si les coses no van bé o no m’hi sento a gust sempre puc tornar a casa i, a més, si no ho faig ara, quan?

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—Fred, molt fred. Abans de vindre a viure a Holanda ja hi havia estat dues vegades de vacances, però només a Amsterdam i a Nijmegen i per pocs dies. Durant aquestes visites llampec tampoc havia fet gaire bon temps però mai m’hagués imaginat que portaria abric, bufanda i botes a ple maig. Per sort, poques setmanes més tard el temps va millorar. Tot i ara portar mig any, encara no m’he pogut acostumar al temps.

—Va ser molt sorprenent el canvi viscut?

—Va ser un gran canvi per mi però en part ja m’havia mentalitzat. No només pel fet de treballar a jornada completa, tenir la responsabilitat sobre els pacients i parlar un idioma que no acabes de controlar, sinó també pel fet d’adaptar-me als seus hàbits i horaris. Al gener, un amic meu de la universitat, l’Aleix Capdevila, també va mudar-se a Enschede per treballar. De tant en tant ens posàvem al dia i m’explicava com era la vida i el que feia.

—Quines són les diferències entre Enschede i casa seva?

—Els horaris i el menjar. Tot ho fan més d’hora, dinen a les dotze, a les cinc de la tarda la majoria acaba de treballar, les botigues tanquen (per sort els supermercats ho fan més tard) i pels voltants de les sis de la tarda ja estan sopant. Una altra cosa que encara em sorprèn és el que mengen a l’hora de dinar, dues llesques de pa de motlle amb salsa i embotit, formatge o cogombre. I sobretot, que no hi falti el té, en beuen a totes hores! Inclús a la clínica si tenen 5 minuts lliures entre pacient i pacient l’aprofiten per prendre-se’n un.

—Quins són els indrets més característics?

Enschede està totalment a l’est del país. Està tan a prop de la frontera que amb mitja hora en bici pots arribar fins a Alemània i amb tres quarts d’hora et plantes a Gronau, la primera ciutat alemanya. Sense anar tan lluny, het Volkspark és el parc que està més a prop del centre i és molt bonic i tranquil.

—Com es veu Catalunya des d’allà?

— Cada dia que passa Catalunya està més en el punt de mira. Des de l’1 d’octubre, sovint els companys de feina em pregunten què està passant i com és que hem arribat a aquesta situació. A vegades, quan quedo amb l’Aleix comentem les últimes notícies que ens arriben a través de la família i amics. Estant lluny de casa vols saber com es viuen aquests moments i t’agradaria estar amb els teus perquè hi ha dies que són molt intensos.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—De moment, tinc al cap allargar un any més l’experiència i estar-m’hi mínim dos anys. Vull millorar l’holandès, conèixer el país i desenvolupar-me professionalment, ja que la professió d’odontòleg està molt ben valorada. A més, la meva parella el Guim Ursul, també va decidir venir a Holanda a estudiar un màster que compagina amb el hockey sobre herba.