1128, l'any que Tarragona va començar a reviure després de segles d'abandó

L’any 1128 és clau en la història de la ciutat de Tarragona. Després de molts segles d’abandó, el bisbe de Barcelona Oleguer la recupera per la cristiandat i la repobla. Comença el desenvolupament de la Tarragona medieval. Aquesta va ser una de les moltes dades que Esther Lozano i Marta Serrano, de la URV, van aportar a les persones que ahir van participar en la primera de les rutes programades en el marc d’una nova proposta cultural de l’Ajuntament, Històries Amagades, que continuarà el 17 de desembre amb la visita que Salvador Dalí va fer a la ciutat l’any 1973, en la que el surrealisme es va fer present.

El recorregut va iniciar-se al Portal del Roser, on la regidora Begoña Floria va convidar els assistents a «conèixer aspectes diferents de Tarragona» i va dir que, amb aquesta iniciativa, «ens volem estendre en la divulgació del nostre patrimoni». Lozano va aprofitar l’indret per explicar que la part inferior de la muralla té vint-i-tres segles, al damunt la van continuar els romans i la part superior, en aquest tram és medieval. La coneguda com a Torre Tintoré, a la Via de l’Imperi, és d’aquest darrer període.

Després de visitar la plaça del Pallol, que rep aquest el nom «perquè a la zona s’emmagatzemava la palla», va dir Serrano, en època medieval es va transformar les terrasses de Tarraco, destinades al culte i a l’administració de la província romana més extensa de l’Imperi, en un espai d’habitatges. Entre altres, es van establir els templers, «tot i que no se sap en quin immoble van residir».

Serrano va explicar que Tarragona va estar «pràcticament abandonada durant sis segles, del VI al XII perquè era enorme i, per tant, difícil de defensar». La línia marcada pel riu Gaià era la frontera cristiana i a l’altra banda, com a Siurana, dominaven els musulmans. «La ciutat estava en ruïnes i gent que havia entrat va dir que van trigar tres dies a trobar la sortida» com a conseqüència de l’estat de molts edificis, va comentar Serrano.

Tot canvia a partir del 1128, quan s’inicia el repoblament de persones vingudes d’indrets llunyans com Sicília o Normandia. Un any després, s’estableix l’arquebisbe i Tarragona es converteix en la ciutat més important del terç nord peninsular. És en aquest moment quan apareix la figura del noble normand Robert Bardet, també conegut com a Robert d’Aguiló, que és nomenat Príncep de Tarragona. La governació de la ciutat recau en dos caps enfrontats, l’arquebisbe i Aguiló, fet que fins i tot va suposar l’assassinat de dos arquebisbes i de Guillem, fill del normand, a qui el seu pare va conferir el govern de la ciutat.

Amb aquesta introducció, els participants a la ruta van accedir-hi a la maqueta de la Tarraco del segle II, on Esther Lozano i Marta Serrano van detallar l’evolució de les tres terrasses i la posterior ocupació humana en el període medieval.

Després de passar per la plaça de Sant Miquel, els participants van dirigir els seus passos cap a la Catedral, edifici que va constituir una demostració de la grandesa de la ciutat que renaixia. «El claustre és el més gran d’una catedral europea perquè es va fer en funció de les estructures romanes existents», va dir Lozano, qui va recordar que «la Catedral de Tarragona en cinc metres més llarga que la de Santiago de Compostel·la».

En la ruta es va fer esment del gran nombre d’arcs d’època medieval que hi ha incrustats en edificis de la Part Alta i, també, d’immobles d’especial importància ja desapareguts, com el Castell del Patriarca (carrer Merceria), la construcció del qual va la va iniciar l’arquebisbe Bernat Tort al segle XII i que va ser dinamitat per l’exèrcit de Napoleó en la seva retirada de Tarragona el 19 d’agost del 1813. L’edifici va quedar en estat de ruïna.

La visita va finalitzar al Pretori, on s’exposa una maqueta de la Tarragona medieval, un immoble que va ser residència de personatges com el mateix Robert d’Aguiló i de reis com Ferran el Catòlic, que va residir sis anys a la ciutat, en la que va fer, també, llargues estades.