Anna Llupià García: Metgessa i presidenta de l'Associació Signar en Família
«Amb la llengua de signes els nadons poden dir-nos que els fa mal l'orella»
El pròxim dissabte l’associació Signar en Família oferirà un taller de llengua de signes per a nadons a l’Espai Elysian de Tarragona
—Què és Signar en Família?
—Som una associació que pretenem difondre l’ús de la llengua de signes catalana entre famílies oients, perquè es comuniquin amb els seus nadons abans que els petits comencin a parlar.
—Quines característiques té la llengua de signes per a nadons?
—La llengua de signes és la llengua que fa servir la comunitat sorda per comunicar-se, i la llengua de signes per a nadons en selecciona un vocabulari d’interès per a nadons, perquè puguin dir coses quan encara no els és possible parlar. En aquest sentit, crec que cal posar de manifest que la llengua de signes per a nadons és el gran regal que la comunitat sorda fa a la comunitat oient. Una cosa que per a ells és part de la seva realitat, per a nosaltres és un present que omple d’alegria els primers anys de criança. Amb la llengua de signes els nadons diuen coses en l’àmbit de les necessitats, però sobretot fan observacions, destaquen allò que els agrada més i volen comunicar als seus cuidadors o pares.
—Qui pot fer ús, d’aquesta llengua de signes?
—Tothom que tingui fills, en principi menors de dos anys. Tot i que no poden parlar, els nens sí que pensen, són capaços de dir-te que els fa mal l’orella, que la pilota està a sota del sofà o que prefereixen els pantalons verds i no els vermells. També és útil per a alguns nens amb dificultats per fonar: els pot servir de suport, conjuntament amb les altres coses, fins que arribi la parla. És important destacar el fet que, els nens, abans de començar a parlar, ja pensen moltes coses i són capaços de comunicar-les.
—Fer servir la llengua de signes pot causar un endarreriment de la parla?
—No. Hi ha estudis científics que han estudiat grups de nens que signaven i grups que no ho feien, i la parla començava més o menys al mateix moment. D’altra banda, els nens que signen descobreixen que la comunicació és màgica, que té un poder evocador: si, per exemple, estableixes un signe per a un cosinet que li agrada molt, en un altre moment li pots parlar d’aquell cosinet fent el seu signe. Signant els nadons descobreixen que poden demanar aigua i l’aigua apareix, que la comunicació pot ser bidireccional. Però de seguida que poden començar a parlar, els nens parlen. Primer, perquè és molt útil i molt ràpid; en segon lloc, perquè ens imiten. I, finalment, perquè veuen que sentir-los parlar ens complau molt, i els nostres fills volen complaure’ns.
—Quins són els principals beneficis, per als nadons, de la llengua de signes?
—La llengua de signes per a nadons és quelcom que es va posar de moda als anys vuitanta i noranta. En aquell temps se’n van fer estudis i es van detectar els beneficis. Però com a associació, no són aquestes coses les que destaquem, sinó que les famílies escolten els nens, i passen a incloure’ls en les converses i en les decisions. En definitiva, els reconeixen com a persones pensants abans. Bàsicament és una eina de comunicació que dóna una gran satisfacció a les famílies.
—Quina implantació té el llenguatge de signes per a nadons a casa nostra?
—Nosaltres vam començar fa uns cinc anys, i tot plegat semblava molt estrany. Ara ja no és així, quan fem tallers els omplim, fins i tot hi ha persones que ho descobreixen sense assistir a cap classe. Nosaltres hem fet tallers per a docents i hi ha escoles bressol que la fan sevir.