Arqueologia
Tarragona descobreix part de la pista del circ romà per on corrien les quadrigues
Els arqueòlegs, sorpresos amb el bon estat de conservació de la massa rocosa, apareguda arran de l'edifici de l'Ajuntament
Singular troballa arqueològica a Tarragona. Les obres d'arranjament d'un carrer arran l'edifici de l'Ajuntament han deixat al descobert una part de la pista del circ roma, per on corrien les quadrigues. La troballa referma la teoria que el consistori i bona part de la Part Alta s'assenten sobre l'antic circ. De fet, la descoberta no ha estat cap gran sorpresa. Però els arqueòlegs destaquen, com a singular, el bon estat de conservació de la massa rocosa -d'uns vint metres de llargada- i la forma de la pedra allisada sobre la qual s'hi escampava la sorra, una base particular i pròpia del circ romà de Tarragona que, en aquest sentit, el feien únic. Aquesta roca descoberta al subsòl es documentarà i es taparà, sense alterar el ritme de les obres al carrer Salines. Si més no, els arqueòlegs asseguren que és una peça més d'un puzle que ajuda a comprendre la magnitud d'un recinte, que feia 325 metres de llargada i 100 d'amplada, del qual se'n conserva només una petita part, del sector de la capçalera.
Tot i que la part recuperada del circ és mínima en comparació amb la seva importància, la capçalera, més pròxima a mar, i també el trinquet vell són les dues zones on hi ha més part conservada de la construcció original del recinte. En canvi, aquesta nova troballa és més insòlita pel fet de trobar-se al sector occidental del circ -l'àrea menys estudiada-, on se situarien les carceres, punt de sortida de les quadrigues.
De fet, l'any 2008, l'Ajuntament va trobar restes de les carceres mentre construïa un ascensor intern. Ara novament, arran l'edifici consistorial, han aparegut nous vestigis del circ, presumiblement d'un tram pròxim al primer gir de la pista on es disputaven les curses de carros. En concret, es visualitza una massa rocosa localitzada en el subsòl d'una estreta rassa de mig metre d'amplada, arrambada a l'edifici consistorial.
Sobre aquesta estructura de pedra llimada i treballada pels romans a fi de facilitar la circulació a la pista, que s'estén pel carrer Salines i arriba gairebé fins a la plaça de la Font, també s'hi han trobat fragments de ceràmica d'èpoques posteriors. «És una peça més del puzle que és el coneixement del circ romà de Tarragona, però ara encara estem en un estat molt preliminar de la investigació», diu l'arqueòloga municipal, Pilar Bravo.
Si bé les restes es consideren importants per a la interpretació del circ i concretar-ne datació, no ho són prou com per deixar-les al descobert en aquest vial en obres -que seguiran el seu calendari. «No sabíem si trobaríem quelcom amb un nivell de conservació de fa 2.000 anys enrere, i això ens ha fet il·lusió; aporten molt, no tant a nivell museològic, sinó d'investigació», ha afirmat la tinent d'alcalde de Patrimoni, Begoña Floria.