Un mur de cinc metres del tèmenos de Tarraco apareix al Museu Bíblic

Tarragona ha descobert cinc metres més del mur exterior del recinte de culte de la ciutat romana, del tèmenos, per sota del nivell del carrer de les Coques. La troballa ha aparegut en el pati de la Casa dels Concilis, seu del Museu Bíblic, i aporta informació sobre la tècnica constructiva dels romans. Les persones que demà, dijous, acudeixin a la inauguració de l’exposició De Tarragona a Tournai: l’arqueologia de les primeres catedrals d’Europa, tindran el privilegi de ser de les primeres en veure el nou descobriment. El mur ha quedat integrat a la visita al Museu Bíblic. A més, podran observar amb deteniment la maqueta a escala 1/200 del recinte de culte de Tarraco, els treballs de la qual ultimaven aquest dimarts Josep Maria Brull, Andreu Ximenis i Paco Roca, els seus autors.

L’arqueòleg Andreu Muñoz va comentar aquest dimarts a aquesta redacció que el resultat de l’excavació que s’ha dut a terme en les últimes setmanes al pati del Museu Bíblic «ha estat espectacular». «Ara mateix, l’excavació està acabada i hem d’estudiar el material que ha aparegut» va dir.

La troballa més important i que aporta nova informació de la terrassa superior de Tarraco «és el descobriment del mur perimetral de tancament del tèmenos», va subratllar l’arqueòleg, qui va remarcar que «tota la fonamentació, d’opus quadratum, es troba en molt bon estat de conservació i baixa a una profunditat de cinc metres». Aquesta dada implica que el mur tenia, entre la part visible i la soterrada, prop de disset metres.

L’excavació realitzada permet conèixer millor «l’espai porticat que envoltava el Temple d’August». La zona treballada pels arqueòlegs ha posat al descobert «cinc fileres de grans carreus, encoixinats, amb la particularitat que s’observen les marques de les grapes de la grua –holivela– que van utilitzar, així com de les palanques que van fer servir en la construcció». Muñoz va comentar que en el mur «s’aprecien les tècniques constructives» que van aplicar els romans en la construcció del mur.

Les cinc fileres de carreus a les que va fer referència Muñoz «descansen sobre una banqueta de fonamentació que baixa fins a dos metres de profunditat». El mur localitzat es correspon «amb el desnivell que hi ha entre el carrer de les Coques i el de Sant Llorenç», va informar l’arqueòleg. A més, «el mur està relacionat amb la cisterna d’aigua que hi ha al Museu Bíblic i coincideix amb la caixa de fonamentació de l’exedra romana que es conserva a la Casa dels Concilis».

L’excavació tenia per objectiu investigar si en el porticat del recinte de culte hi havia una o dues fileres de columnes. En aquest sentit, la intervenció no ha aportat un resultat positiu. «No hem assolit aquest objectiu», va dir Muñoz, «però no podem negar ni afirmar que hi haguessin dues fileres, tot i que no han aparegut a tres metres de profunditat i no hem pogut arribar fins a la roca».

Una nova maqueta

L’exposició sobre la construcció de catedrals a Europa oferirà, per primera vegada, la possibilitat de contemplar una maqueta del recinte de culte amb el més mínim detall i una cinquantena de figueres fetes a una escala diminuta. Josep Maria Brull va comentar que «fa tres mesos que treballem en la realització de la maqueta».

L’exposició explica aspectes de diverses catedrals europees i «l’evolució de la de Tarragona», i aporta «objectes altimperials, i visigòtics», va apuntar Muñoz. En un futur, «amb aquest i altra material volem fer un centre d’interpretació de la Part Alta», va informar l’arqueòleg.

L’exposició romandrà oberta fins al 21 de gener i l’horari de visita serà de 16 a 19 hores, de dilluns a dijous, i de 10 a 13 hores els dissabtes i diumenges. El preu de l’entrada és d’un euro, que s’aportarà a la campanya de micromecenatge que es fa per finançar les obres del Jardí Bíblic que es construeix a la Casa dels Concilis.

L’exposició no obrirà al públic els dies 6, 7, 25 i 26 de desembre i l’1 i 6 de gener. Les visites per a grups s’han de concertar trucant al telèfon 977 251888 o a museu.biblic@arqtgn.cat.