Desapareguts i adopcions il·legals, dues assignatures pendents
El director de l’associació Pro–Búsqueda porta a Tarragona el drama que viu El Salvador
La desaparició de milers de persones a El Salvador i l’adopció fraudulenta de nens per tercers països com Estats Units, França o Itàlia durant molts anys, va ser un dels fils conductors de la intervenció que Eduardo García, director de l’Asociación Pro–Búsqueda de Niños i Niñas Desaparecidos del país centreamericà va oferir aquest dijous a Tarragona, en el marc de les cinquenes jornades La memòria històrica contra la impunitat, organitzades per Entrepobles. L’acte també va comptar amb la participació de José Antonio Antón Valero, catedràtic d’Història i membre de l’entitat convocant.
En una entrevista concedida a Diari Més, Eduardo García va detallar les atrocitats comeses al seu país durant i després del conflicte armat que va viure El Salvador per espai d’onze anys. Precisament, aquest dijous 16 de novembre es van complir vint-i-vuit anys de l’assassinat d’Ignacio Ellacuria a mans de l’exèrcit del país centreamericà.
«Ens arriben peticions de persones que viuen a l’estranger, com dels Estats Units, que ens demanen suport per conèixer els seus orígens, qui van ser els seus pares i què és el que va succeir». Des de la constitució de l’associació, «ja portem més de mil expedients, entre els de persones desaparegudes i els d’adopcions irregulars», va dir García, persona que va néixer a Barcelona, va residir molts anys a Cadis i des de fa 24 viu a El Salvador.
Garcia va detallar casos impactants, com quan en una exhumació de cadàvers un militar, un sergent, feia referència al fet que es buscaven [ossets], mentre a dalt d’un turó, un de més graduació, jove, no s’atrevia a baixar fins que les mares el van convidar a anar a la fossa i fer un cafè». «Les mares li van dir que no perdonaven els militars que van assassinar els seus familiars, però que no tenien res en contra dels militars d’ara», va relatar.
El director de l’associació va remarcar que «Espanya és el segon país del món que té més desapareguts, després de Cambodja, i això fa molt mal a una societat: cal saber on es troben els cadàvers de persones mortes a la guerra i que són els avis d’espanyols i de catalans».
García va lamentar el poc interès dels països democràtics per facilitar la cerca de persones desaparegudes o adoptades de manera il·legal. A El Salvador, només entre els anys 2010 i 2017 «han desaparegut 12.000 persones», va dir García, un país on «una dona pot anar quaranta anys a la presó per avortar», va subratllar.